George Raymond Richard Martin[1] (nascut George Raymond Martin; Bayonne, 20 de setembre de 1948),[2] també conegut com a GRRM,[3] és un novel·lista i autor de relats estatunidenc, conegut principalment per les seves obres als gèneres de la fantasia, el terror i la ciència-ficció, així com un guionista i productor televisiu. La seva obra més coneguda és la saga literària de fantasia èpicaCançó de gel i de foc.
El 2005 Lev Grossman, de la revista Time, va citar Martin com «el Tolkien estatunidenc»[4] i, el 2011, va ser inclòs en la llista de la mateixa revista de les 100 persones més influents del món.[5][6]
Biografia
Joventut
George Raymond Martin (més tard adoptaria el nom de confirmació Richard, a l'edat de tretze anys)[2] va néixer el 20 de setembre de 1948[7] a Bayonne, a l'estat de Nova Jersey,[8] fill d'un portuari anomenat Raymond Collins Martin i la seva muller, Margaret Brady Martin. Tenia dues germanes petites, Darleen i Janet. El seu pare era d'ascendència meitat italiana, mentre que la seva mare tenia la meitat dels ascendents d'origen irlandès.[9] També tenia arrels franceses, angleses, gal·leses i alemanyes.[10]
La família, en un principi, vivia en una casa situada a Broadway, pertanyent a la besàvia de Martin. El 1953 es van traslladar a una casa de protecció oficial federal prop dels molls de Bayonne.[9] En el transcurs de la infantesa de Martin, el seu món consistia predominantment en «First Street a Fifth Street», els carrers que hi havia entre la seva escola i la seva casa; aquest món tan limitat li van fer créixer les ganes de viatjar i conèixer altres llocs, però l'única manera que tenia de fer-ho era a través de la imaginació; així, es va convertir en un lector voraç.[11] El petit Martin va començar a escriure i a vendre històries sobre monstres per monedes als altres nens del veïnat, inclosos texts dramàtics. També va escriure històries sobre un regne mític poblat per les seves tortugues; aquestes tortugues, sovint, morien al seu castell de joguina, així que va decidir que es mataven entre elles en «arguments sinistres».[12]
Martin va assistir a l'escola Mary Jane Donohoe i, posteriorment, a l'institut marista de Nova Jersey. Mentre era allà es va convertir en un habitual lector de còmics, desenvolupant un gran interès pels superherois de les obres publicades per Marvel Comics.[13] Una carta que Martin va escriure a l'editor de Fantastic Four es va publicar al número 20 (data de portada novembre de 1963);[14] era la primera de moltes cartes que va enviar, com als números núm. 32, núm. 34 i més. Alguns aficionats que llegien les seves cartes li contestaven i, a partir d'aquests contactes, Martin es va aficionar al fandom de l'època, escrivint ficció per diversos fanzine;[15] va ser la primera persona a enregistrar-se per participar en una convenció del còmic celebrada a Nova York el 1964.[16] El 1965, Martin va guanyar el premi Alley a la millor ficció per la seva història narrada «Powerman vs. The Blue Barrier».[17]
El 1970, Martin va graduar-se en periodisme a la Universitat Northwestern d'Evanston (Illinois), amb un summa cum laude; més tard també aconseguiria un màster en periodisme, acabat el 1971, també a la facultat Medill de la Northwestern.[18] Essent elegible per ser reclutat per l'exèrcit durant la Guerra del Vietnam, de la qual no estava a favor, Martin va sol·licitar i va aconseguir ser declarat objector de consciència;[19] a canvi, va fer serveis alternatius durant dos anys (1972–1974) com a voluntari de la VISTA, assignat a la Fundació d'Assistència Legal del comtat de Cook.[18]
Ensenyament
A mitjan dècada de 1970, Martin va conèixer el professor d'anglès George Guthridge en una convenció de ciència-ficció celebrada a Milwaukee. Martin va persuadir a Guthridge (que va confessar que, en aquell moment, no diferenciava la ciència-ficció de la fantasia) perquè tornés a mirar-se la ficció especulativa escrivint una obra en aquell camp per si mateix. (Des d'aleshores, Guthridge ha estat finalista als premis Hugo i dues vegades als premis Nebula de ciència-ficció i fantasia. El 1998, Guthridge i Janet Berliner van guanyar el premi Bram Stoker al millor èxit en novel·la per la seva obra Children of the Dusk.[20])
A canvi, Guthridge va ajudar Martin a trobar feina a la Universitat de Clarke (aleshores el Clarke College). Martin «no estava guanyant suficients diners per mantenir-se viu», vivint de l'escriptura i dels campionats d'escacs, segons Guthridge.[21] Entre 1976 i 1978, Martin va ser professor d'anglès i periodisme a Clarke, convertint-se en escriptor resident del college entre 1978 i 1979.[22]
Tot i que li va agradar l'ensenyament, la mort abrupta del seu amic i també autor Tom Reamy, a finals de 1977, va provocar que Martin es replantegés la seva pròpia vida, decidint finalment intentar convertir-se en escriptor a temps complet. Va abandonar la feina i, cansat dels hiverns inclements de Dubuque, es va traslladar a Santa Fe (Nou Mèxic) el 1979.[23]
Carrera com a escriptor
Martin va començar a vendre històries breus de ciència-ficció, professionalment, el 1970, quan només tenia 21 anys. La seva primera venda va ser «The Hero», que va comprar la revista Galaxy i va publicar en el seu número de febrer de 1971; aviat va vendre noves obres. La seva primera història nominada als premis Hugo[24] i Nebula va ser «With Morning Comes Mistfall», publicada el 1973 a la revista Analog. El 1975 la seva historieta «…for a single yesterday», que tractava sobre un viatge en el temps postapocalíptic va ser seleccionat per formar part d'Epoch, una antologia de ciència-ficció editada per Roger Elwood i Robert Silverberg. La seva primera novel·la, Dying of the Light, va estar acabada el 1976, just abans que es traslladés a viure a Dubuque, i publicada el 1977. El mateix any, l'enorme èxit de la pel·lícula Star Wars va provocar un gran impacte en la indústria editorial i de la ciència-ficció, venent la novel·la per un import igual al que hagués aconseguit en tres anys al món de l'ensenyament.[25]
Els relats curts que venia amb vint anys li donaven diners, però no suficients per pagar totes les factures, fet que li impedia convertir-se en un escriptor a temps complet. La necessitat de trobar una feina va sorgir al mateix temps que el món dels escacs estatunidenc entrava en la bogeria posterior a la victòria de Bobby Fischer al campionat mundial d'escacs de 1972. L'habilitat i l'experiència de Martin amb els escacs li van permetre ser contractat com a director de tornejos per l'Associació Continental d'Escacs els caps de setmana. Això li va permetre tenir suficients ingressos i, com que els tornejos només es disputaven els dissabtes i els diumenges, li permetien treballar com a escriptor cinc dies a la setmana, entre el 1973 i el 1976. Quan la bombolla dels escacs, finalment, va explotar, i ja no proveïa una entrada fluida de diners, Martin ja s'havia convertit en un escriptor establert.[26][27]
↑Rutkoff, Aaron «Garden State Tolkien: Q&A With George R.R. Martin». The Wall Street Journal, 08-07-2011. "Mr. Martin, de 62 anys, diu que va créixer en habitatges públics federals a Bayonne, que es troba en una península.... 'Els meus quatre anys a l'escola marista no van ser els més feliços de la meva vida,' admet l'autor, tot i que el seu entusiasme creixent per escriure còmics i històries de superherois van començar durant aquest període."
↑«1965 Alley Awards» (en anglès). hahnlibrary. [Consulta: 5 gener 2020].
↑ 18,018,1D'Mmassa, Don "Martin, George" pages 388-390 from St. James Guide to Horror, Ghost and Gothic Writers edited by David Pringle, Detroit: St. James Press, 19978 page 388.
