Fill de Guillem Schierbeck, qui fou conseller reial d'Estat de Dinamarca, cursà els seus estudis a la Universitat d'Elzene. A l'edat de 22 anys arribà a Barcelona i als 23 fou nomenat Cònsol general de Dinamarca a Barcelona.
La seva vinculació amb Puigcerdà començà l'any 1866, amb la primera visita que realitzà a la Vila. Més tard adquiriria una finca on es feu construir una casa que anomenaria Ro de Rigolisa i que convertí, amb els anys, en una important explotació agrícola i ramadera i on destacà en la cria de cavalls de carreres.
El seu caràcter socialment obert i participatiu el portà a formar part de tota mena de manifestacions agrícoles, pecuàries, turístiques i urbanístiques de la Vila.
En aquest sentit, donà tota mena de facilitats pel millorament públic i urbanístic de Puigcerdà. Exemples d'això són el millorament del camí de Llívia dut a terme el 1900, la compra dels terrenys per la creació d'una urbanització i el seu corresponent vial que actualment du el seu nom i, la més important de totes, la compra dels terrenys adjacents al l'estany de Puigcerdà per construir-hi un parc que també du el seu nom. Aquests projectes foren acabats anys després de la seva mort. Amb presència de la seva filla Maria Schierbeck Esclús el 7 de setembre de 1924 s'inaugurava l'avinguda Schierbeck i el 9 de setembre de l'any següent el parc.
Sebastià Bosom i Isern; Martí Solé i Irla; Manuel Calvo. Carrers i places de Puigcerdà: una passejada per la seva història. Puigcerdà : l'Ajuntament, 1998.
