L'illa Uixakova es troba prop de la regió de gel marí permanent, al límit nord del mar de Kara.[2] La seva superfície total és de 324 km².[3] La seva situació tan septentrional fa que el mar que envolta l'illa quedi cobert de gel durant tot l'hivenr i que durant l'estiu hi hagi nombrosos icebergs. La terra més propera és la solitària illa de Vize, uns 140 quilòmetres al sud.[4]
La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 200 i els 400 mil·límetres al voltant del punt més alt de la tapa de gel de l'illa.[5] L'illa està coberta per una enorme capa de gel[6] que s'eleva fins als 294 msnm en el seu punt més elevat.[7]
Història
Aquesta illa va ser la darrera en ser descoberta dins l'Àrtic soviètic i això no va succeir fins al 1935 quan foren explorades algunes zones del mar de Kara. L'expedició que va descobrir l'illa va ser dirigida per Gueorgui Uixakov a bord del trencagels Sadko. Posteriorment l'illa va rebre el nom d'aquest explorador polar, cartògraf i oceanògraf.
La primera hivernada a l'illa va tenir lloc entre 1954 i 1955, quan s'hi va construir una estació polar. Aquesta fou abandonada durant la dècada de 1980 i quan una expedició va visitar l'illa el 2001 van trobar dos petits edificis parcialment enfonsats pel gel.[8]
Referències
↑Summary of the Arctic Archipelagos and Islands. Scott Polar Research Institute, University of Cambridge.
↑Andrey F. Glazovskiy: Russian Arctic, Chapter 2.7 in: Jacek Jania, Jon Ove Hagen (Ed.): Mass Balance of Arctic Glaciers (PDF; 132 kB), IASC Report No. 5, Sosnowiec-Oslo 1996.
