Joan Maria Pujals i Vallvé

Honorable Senyor
Joan Maria Pujals i Vallvé
Biografia
Naixement	1957 (66/67 anys); Vila-seca (Tarragonès)
Conseller de Cultura
	7 juny 1996 – 29 novembre 1999 ; ← Joan Guitart i Agell – Jordi Vilajoana i Rovira →
Conseller d'Ensenyament
	22 desembre 1992 – 7 juny 1996 ; ← Josep Laporte i Salas – Xavier Hernández i Moreno → ; Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica
Diputat al Parlament de Catalunya
	21 març 1992 – 21 maig 2002 ; Circumscripció electoral: Tarragona
President de la Diputació de Tarragona
	1988 – 1992 – Josep Mariné i Grau →
Alcalde de Vila-seca
	23 maig 1983 – 15 gener 1993 ; ← Joan Clavé i Morell – Josep Poblet i Tous →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya

Joan Maria Pujals i Vallvé (Vila-seca, 24 de juny de 1957) és un polític català, conseller de la Generalitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya en la IV, V i VI legislatures.

Biografia

És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, diplomat en Alta Direcció d'Empreses per IESE i Tècnic Superior d'Administració Pública. Ha estat vicesecretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC). Ha presidit el Comitè Organitzador del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1982-1985). Fou Assessor del grup Brau-teatre (1979-1982), que obtingué els Premis de la Crítica Serra d'Or i Fundació Stanislavski, de Dinamarca.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, a les eleccions municipals espanyoles de 1983 fou elegit alcalde de Vila-seca i Salou, càrrec que va ocupar fins a les eleccions municipals espanyoles de 1991, quan fou escollit alcalde de Vila-seca, càrrec que va ocupar fins a gener de 1993.^[1]

Durant el seu mandat com a alcalde va impulsar el desenvolupament turístic a la zona, gràcies sobretot a la creació de Port Aventura. De 1988 a 1992 fou president de la Diputació de Tarragona.^[2]

Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995 i 1999. El 1992 va ser nomenat Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Durant el seu mandat es van aprovar els Criteris i Mesures per a la Implantació de la Reforma Educativa (1994), el Mapa Escolar de Catalunya, el Pla Plurianual d'Inversions 1995-2000, l'Acord Sindical (1995), el primer Conveni amb l'Ajuntament de Barcelona (1995) i l'Acord Social (1996). Fou el responsable de la implantació del model lingüístic al sistema educatiu de Catalunya que fou sancionat favorablement pel Tribunal Constitucional d'Espanya.^[3]

El 1996 deixà la conselleria d'Educació i fou nomenat Conseller de Cultura (amb les Secretaries Generals d'Esports i de Joventut). Des del nou càrrec impulsà l'aprovació de la Llei de Política Lingüística (1998), amb el vot favorable del 80% dels diputats del Parlament de Catalunya, i també la Llei de suport a les seleccions catalanes (1999). En la seva etapa es va aprovar el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya i es van inaugurar, entre d'altres, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori de Barcelona. Deixà la conselleria el 1999 després de perdre el pols amb les distribuïdores cinematogràfiques arran de la Llei del Cinema.^[4]

El gener de 2002 renuncià al seu escó i abandonà l'activitat política. De 2002 a 2004 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, consorci creat pels governs català i balear amb suport del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya per a fomentar la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.^[5]

Des de 2004 s'ha dedicat al sector privat, creant les empreses Óndisor, Impulsa, Grupo Ortiz i altres. Una d'elles, Sacresa, es va veure involucrada en un frau immobiliari de 30 milions d'euros al Consell Insular de Mallorca en el que fou jutjada Maria Antònia Munar. Joan Maria Pujals, però, en fou exculpat.^[6]

Obres

Ha publicat articles a La Vanguardia, Avui, El Periódico, El País, ABC, Revista de Catalunya, Serra d'Or i altres. En 2002 va rebre el Premi Prat de la Riba d'articles periodístics.^[7]

Estudi sobre Vila-seca i Salou (1978)
L'Ateneu Pi i Margall (1979)
Sant Bernat Calbó i el seu temps (1980)
De bat a bat (1991)
La lluna de Nisan (1994)
Paisatges de Tarragona. Costa Daurada (1995).
Edició crítica i pròleg de Llocs i Focs de Ramon Muntanyola (1982)
Edició crítica de Versos de la guerra i de l'exili, d'Artur Bladé i Desumvila,
Edició crítica de Poesia Completa, de Ramon Xirau
Les lluites pel port de Salou (1983)
Actes del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1986).

Referències

↑ «Alcaldes de Vila-seca». Arxivat de l'original el 2015-06-24. [Consulta: 23 juny 2015].
↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la V Legislatura p. 196
↑ Sentència de 23-XII-1994, sobre qüestió d'inconstitucionalitat núm. 710/1994
↑ De delfín de Pujol a la empresa privada, El Mundo, 14 de novembre de 2009
↑ «Joan Maria Pujals i Vallvé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Abren juicio contra Munar por defraudar 30 millones al Consell, Diario de Mallorca, 5 de novembre de 2010
↑ Joan Maria Pujals guanya el Premi Prat de la Riba 2002 d'articles periodístics, al web de la CCMA

Càrrecs públics
Precedit per: Joan Clavell i Morell	Alcalde de Vila-seca 1983-1993	Succeït per: Josep Poblet i Tous
Precedit per: Vicenç Lluesma Davos (accidental)	President de la Diputació de Tarragona 1988-1992	Succeït per: Josep Mariné i Grau
Precedit per: Josep Laporte i Salas	Conseller d'Educació 1992-1996	Succeït per: Xavier Hernández i Moreno
Precedit per: Joan Guitart i Agell	Conseller de Cultura 1996-1999	Succeït per: Jordi Vilajoana i Rovira