Josep Alsina i Bofill

Josep Alsina i Bofill
	;
Biografia
Naixement	21 juny 1904 ; Palafrugell (Baix Empordà)
Mort	27 agost 1993 (89 anys); Calella de Palafrugell (Baix Empordà)
16è President de l'Institut d'Estudis Catalans
	1974 – 1978 ; ← Pere Domingo i Sanjuán – Joan Ainaud de Lasarte →
President Societat Catalana de Biologia
	1963 – 1966 ; ← Leandre Cervera i Astor – Ramon Surinyac i Oller →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	metge, professor
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona
Membre de	Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1961–); Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Obra
Localització dels arxius	Arxiu Municipal de Palafrugell ;
Premis
	(1982) Creu de Sant Jordi ;

Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993) fou un metge català. La seva família estava molt relacionada amb la indústria surera palafrugellenca.

Biografia

De petit es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on va fer els estudis. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1927, on fou deixeble de Santiago Pi i Sunyer, Francesc Ferrer i Solervicens i Joaquim Trias i Pujol, i s'especialitzà en medicina interna i nefrologia. El 1934-1939 fou professor de patologia mèdica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·laborà al Diccionari de Medicina elaborat el 1936 per Manuel Corachan i Garcia. Durant la guerra civil espanyola fou mobilitzat com a tinent metge provisional a la Clínica Militar de Manresa. En acabar la guerra fou depurat per les autoritats franquistes, i se li va impedir, juntament amb altres metges, l'accés a la docència, fins i tot l'entrada a l'Hospital Clínic. Va exercir durant molts anys la medicina privada a la Clínica Plató.

Es va casar amb Montserrat Dachs el 1930 i tingueren sis fills.^[1]

Ajudà a la reconstitució en la clandestinitat de la Societat Catalana de Biologia, de la que en fou president el 1963-1967. També ha estat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1965) i president de l'Institut d'Estudis Catalans (1974-1978)^[2] i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El 1976 presidí el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Perpinyà. Publicà nombrosos treballs sobre la prevenció de malalties dels ronyons i de l'aparell circulatori, d'entre els quals destaquen Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935) i El metge davant l'hipertens (1969) de la col·lecció Monografies Mèdiques. També ha col·laborat en el Vocabulari Mèdic (1979). El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi. També formà part de la Fundació Josep Pla.^[3]

El seu fons documental es conserva i es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP).^[4]^[5]

Obres

Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935)
El metge davant l'hipertens (1969)

Referències

↑ Guerrero 2003: p. 8
↑ Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 16. ISBN 978-84-92718-67-2.
↑ ESPERT I MORENO, Mercè, “Descobrir a Josep Alsina i Bofill a través del seu fons documental a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 17-28.
↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].
↑ SAURÍ, M. Concepció, “El fons Josep Alsina i Bofill de l'Arxiu Municipal de Palafrugell” a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 15-16.

Bibliografia

Badia i Homs, Joan «El Doctor Josep Alsina i Bofill: entre el desè aniversari i el centenari (Palafrugell, 1904 – Calella 1993». Revista del Baix Empordà, núm. 4, octubre-desembre 2003, pàg. 11-13.
Badia i Homs, Joan «Josep Alsina i Bofill lingüista i escriptor». Revista del Baix Empordà, núm. 4, octubre-desembre 2003, pàg. 35-40.
Casares, R.; de Fuentes, M. «L'Obra Científica de Josep Alsina i Bofill». A: Llibre de Ponències: Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 30 octubre – 2 novembre 1996), p. 301-355.
Casassas, Oriol. Josep Alsina i Bofill, l'exemple. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
Guerrero i Moreno, Ricard. Josep Alsina i Bofill. Semblança biogràfica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 2003.
Juanola i Boera, Albert «La Clau de les Rambles (2 de febrer del 1981)». Revista del Baix Empordà, núm. 4, octubre-desembre 2003, pàg. 29-31.
Guerrero i Moreno, Ricard. Josep Alsina i Bofill : amor a la professió, amor a la llengua, amor al país : semblança biogràfica : conferència pronunciada davant el Ple el dia 17 de febrer de 2003. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 17 de febrer de 2003 [Consulta: 9 agost 2012].

Enllaços externs

«Josep Alsina i Bofill». Galeria de Metges Catalans. COMB.

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Josep Alsina i Bofill

Premis i fites
Precedit per: Josep Laporte i Salas	President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears 1974-1978	Succeït per: Oriol Casassas i Simó

[1] Guerrero 2003: p. 8

[pagès15-2] Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 16. ISBN 978-84-92718-67-2.

[3] ESPERT I MORENO, Mercè, “Descobrir a Josep Alsina i Bofill a través del seu fons documental a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 17-28.

[4] «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].

[5] SAURÍ, M. Concepció, “El fons Josep Alsina i Bofill de l'Arxiu Municipal de Palafrugell” a Revista del Baix Empordà, núm. 4 (octubre-desembre 2003). Palamós: La Proa, diari del Baix Empordà SL, p. 15-16.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]