Les llengües oguz o llengües turqueses sud-occidentals són una de les sis principals branques en les quals es divideixen les llengües turqueses. El terme oguz (del turcoğuz, 'tribu') es refereix als pobles que, a partir de l'Àsia central, on encara romanen, es van estendre a l'Orient Mitjà amb l'Imperi Seljúcida i van donar lloc més tard als turcs otomans, amb què van arribar fins als Balcans.
La taula següent es basa en la classificació de Lars Johanson (1998) per a aquesta família lingüística:[1]
Dialectes iranians com el qaixqai, sonqori, aynallu, etc.
Més a l'est, la llengua salar és parlada per unes 70.000 persones a la Xina. L'extinta llengua dels petxenegs era probablement oguz, però està poc estudiada i és difícil de classificar-la dins les branques oguz.
L'idioma tàtar de Crimea és del grup kiptxak però ha estat fortament influït per les llengües oguz.
Proporció de parlants de les llengües oguz (en blau) en el conjunt de les llengües turqueses.
