Marià Manent i Cisa (Barcelona, 29 de novembre de 1898[1][2] – Barcelona, 24 de novembre de 1988) va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del segle xx.[3]
Biografia
Fill de Marià Manent i Pla i de Maria Cisa i Quer,[4] naturals de Premià de Dalt. De formació noucentista, va evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura. Amb la seva obra en prosa, tant la creativa (aplegada al primer volum de l'obra completa: Dietaris, 2000) com la crítica i l'assagística, mirava de complementar la seva activitat poètica.
La seva és una biografia sense estridències (el 1971, al pròleg d'El vel de Maia, es qualifica com un poeta urbà i petitburgès): estudis de comerç, un càrrec en una entitat d'estalvis que abandona passats deu anys per desavinences amb la direcció i, a partir d'aquí, diverses feines relacionades sempre amb el món editorial (entre les quals la fundació de la impremta Atenas que no reeixí) fins que als anys quaranta —després de passar la Guerra Civil refugiat amb la seva família en un mas del Montseny, període reflectit a El vel de Maia— entra a l'Editorial Juventud, de la qual acabarà esdevenint director literari. Però tot al llarg d'aquest temps el trobem a diverses iniciatives literàries del país: el 1920 funda els Amics de la Poesia amb Jaume Bofill i Ferro, Josep Carner, Francesc Sitjà i Pineda, Carles Soldevila i Ramon Sunyer, anys més tard crea i dirigeix la Revista de Poesia (1925–1927), dirigeix amb J.V. Foix, Tomàs Garcés, Carles Riba i Joan Teixidor els Quaderns de Poesia (1935–1936), representa internacionalment diverses vegades als anys trenta el PEN Català i, ja en la postguerra, serà un dels protagonistes dels congressos de Segovia amb escriptors castellans (1952 i 1953) i participarà, el 1962, a la trobada del Moviment Europeu que el règim franquista batejà com el «Contubernio de Munich». L'any 1985 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Marià Manent retrata en els seus dietaris sobretot dos paisatges: el de l'Aleixar, del Camp de Tarragona i el del Montseny. La seva prosa sobre l'Aleixar va ser un estímul perquè Fina Anglès fes un dels itineraris culturals més interessants del Camp de Tarragona escrivint el llibre Un passeig pels sentits, de la natura a l'art. Aquest itinerari va més enllà de l'obra de Manent i la relaciona amb la pintura de Joaquim Mir.[6]
Els dietaris de Marià Manent són considerats una de les grans creacions en prosa de la literatura contemporània. L'obra completa hi dedica un volum on són aplegats cronològicament i corresponen a tres èpoques de la vida de l'escriptor: els anys de la joventut entre Premià de Dalt i Barcelona (1918–1933), els anys de la Guerra Civil i els anys de la maduresa i vellesa (1940–1981) entre l'Aleixar i Barcelona. Afortunadament l'Ajuntament de l'Aleixar ha donat continuïtat al projecte de Fina Anglès i des de la seva web organitzada visites guiades fent un itinerari que visita els llocs més destacats de les dues poblacions.[7]
Recorregut de l'itinerari
Situat el grup en el punt d'inici es fa una presentació del paisatge. A continuació, el grup s'adreça en cotxe a l'Aleixar on comença el passeig caminant. En l'espai Mir-Manent, situat a la plaça de la Vila, es fa la presentació dels autors: Joaquim Mir i Marià Manent i, breument, del patrimoni cultural del municipi. Tot seguit, s'inicia la ruta que surt del cor del poble i, a manera d'espiral, es va eixamplant fins que arriba al defora, a l'ermita de Sant Blai i retorna a l'Aleixar. El passeig transcorre per carrers i places del nucli urbà, breument per carretera, camins enmig de conreus, travessa la riera i, novament, el poble. L'itinerari et porta per vint punts i passa pels porxos de la Plaça de la Vila, el camí dels Masos o darrere el Fossar, el Portal, el carrer de l'Aigua, el carrer del Forn, l'església parroquial de Sant Martí bisbe, el camí de Sant Antoni, el camí d'Alforja, el pont Vell, l'ermita de Sant Blai, el camí fondo de Sant Blai, els Saltadors, la Font Vella i, novament, el Portal, a la vila. En acabar, amb cotxe ens desplacem a Maspujols on, també passejant, veiem el conjunt del poble amb el magnífic campanar al mig des de diverses perspectives. L'itinerari ens porta al pont sobre la Riera de Maspujols, a tocar el bosc del Gra de Sal, a prop del torrent de l'Olla, al carrer de Baix, al carrer de Sant Antoni, al carrer Higini Anglès, al camí dels Parrots i retorna, per acabar, al punt d'aparcament: la moderna avinguda del Poliesportiu. I, en aquest punt, es dona per acabat el passeig.[8][9]
.svg)