Mark Alan Ruffalo (Kenosha, Wisconsin, 22 de novembre de 1967) és un actor, productor, escriptor i director estatunidenc.
Carrera cinematogràfica
Actuació
Ruffalo va iniciar la seva carrera com a actor de teatre en l'obra Avenue A, al teatre The Cast, ubicat a Los Angeles. El seu debut cinematogràfic va ser en la pel·lícula de suspens Mirror, Mirror 2: Raven Dance el 1994. Tres anys més tard, la seva participació en l'obra Betrayal by Everyone li va permetre guanyar-se l'aprovació de la crítica. Però el món teatral no l'ajudava a subsistir econòmicament, de manera que va haver de dedicar-se a la tasca de bàrman. Durant aquesta època va realitzar diverses audicions en tota mena de papers.
L'èxit aconseguit li va permetre realitzar papers més importants, com en la pel·lícula XX / XY (2002), a més a My Life Without Me (2003) de la directora Isabel Coixet i al costat de l'actriu Sarah Polley, també a la pel·lícula dirigida per Jane Campion anomenada In the Cut (2003) al costat de Meg Ryan, igualment en el film del director Michel Gondry, Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), i en la pel·lícula basada en les novel·les curtes d'Andre Dubus titulada We Do not Live Here Anymore (2004).[1] En la pel·lícula de crim i suspens del director Michael Mann titulada Collateral (2004) va representar a un detectiu de narcòtics, personatge antagònic de Tom Cruise.[1]
En la dècada del 2000, va participar com a protagonista en comèdies romàntiques com View From the Top (2002), 13 Going On 30 (2004), Just Like Heaven (2005) i Rumor Has It (2005).[1] El 2006 va actuar en l'obra teatral del director Clifor Odets titulada Awake and Sing! al teatre Belasco de Nova York, i pel qual va ser nominat a un Premi Tony com a millor actor en una obra teatral.[1] L'any 2007 va actuar en el film Zodiac com un inspector d'homicidi del departament de policia de San Francisco anomenat Dave Toschi, i qui investiga com localitzar i atrapar a l'assassí del Zodíac durant el període de 1969 a 1970.[1] A l'octubre de 2007, va interpretar el paper de Dwight Arno, un advocat divorciat que accidentalment atropella un nen i fuig, en la pel·lícula Reservation Road del director Terry George basada en la novel·la de John Burnham Schwartz.[2]
El 2014, Ruffalo va protagonitzar Ned Weeks en una adaptació televisiva de l'obra de teatre de l'època de Larry Kramer, The Normal Heart; la seva actuació li va valer una nominació als Emmy.[17]
També el 2014, Ruffalo va rebre la seva segona nominació a l'Oscar per la seva interpretació del lluitador amateur Dave Schultz al drama biogràfic Foxcatcher. L'any següent, el 2015, va protagonitzar el paper d'un pare de dos fills amb trastorn bipolar a la pel·lícula de comèdia independent Infinitely Polar Bear, per la qual va obtenir una nominació al Globus d'Or, i també va aparèixer com el periodista Michael Rezendes a la pel·lícula dramàtica Spotlight, per la qual va obtenir la seva tercera nominació a l'Oscar i una nominació als BAFTA.
Ruffalo es va casar amb Sunrise Coigney l'any 2000. Tenen tres fills.[20][21]
Després d'acabar el treball de la pel·lícula The Last Castle, Ruffalo va ser diagnosticat amb un schwannoma vestibular, un tipus de tumor cerebral també conegut com a neuroma acústic. Es va trobar que el tumor era benigne; tanmateix, la cirurgia per extirpar la massa li va provocar una paràlisi facial parcial i va afectar la seva audició.[22] La paràlisi va disminuir al cap d'un any, però Ruffalo continua sord de l'orella esquerra.[23]
L'1 de desembre de 2008, el germà petit de Ruffalo, Scott, va ser trobat fora de casa seva a North Palm Drive a Beverly Hills amb una ferida de bala al cap d'estil d'execució.[24][25] Scott va ser traslladat a un hospital, però va morir la setmana següent.[26] El cas continua sense resoldre.[27]
Ruffalo i la seva família viuen al Comtat de Sullivan, Nova York, descrivint les Catskill Mountains com la seva "llar". Ruffalo també té dos apartaments a Nova York, un per a negocis i un altre com a inversió.[28] La mare i el padrastre de Ruffalo viuen a Boothbay Harbor, Maine, on ell i la seva família de tant en tant hi passen els estius.[29]
Orientació política
El 4 d'octubre de 2006 va fer una aparició en un programa televisiu de notícies diàries anomenat Democracy Now! i va parlar en contra de la guerra de l'Iraq, la Llei sobre Comissions Militars de 2006, la tortura, i l'administració del president George W. Bush. A més va anunciar que formaria part de la protesta «The World Can't Wait» (WCW, El món no pot esperar) a la ciutat de Nova York, el 5 d'octubre de 2006.
A l'octubre de 2007, Ruffalo va criticar l'Informe de la Comissió 11 de setembre i el va qualificar com «completament il·legítim» i va demanar que es reobrís la investigació. Va declarar: «Vaig veure on van arribar, i jo estic desconcertat. La meva primera reacció és que els edificis no cauen d'aquesta manera».[30] L'actor també va contribuir a la campanya presidencial del candidat demòcrata Mike Gravel en 2008.