El nom alvernès ve de dues evolucions típicament alverneses: simplificació de au en «ou» [u] i passatge del C final a T puix amudiment d'aquell T en la pronunciació. La forma francesa és una recreació des de la forma gal·loromànica Mauriacus, lloc de Maurus.[1] Fins al segle xix s'escrivia en francés Mauriat. És una composició del nom llatí Maurus (bru de pel) i -iacus, un sufix d'origen cèltic[2] que servia per fer adjectius.
L'escut d'armes és un joc de paraules venint del nom gal·lormà. Mai no vingueren els moros fins a la ciutat. El clima és de muntanya i ben fred. Mauriac és un gran mercat de vaques i bous. Forma també part de l'àrea oficial de producció del formatge de Salers.
És el poble on va ser batejat el cardenal de Tolosa de LlenguadocJules-Géraud Saliège qu'apararà els jueus durant l'ocupacio alemanya quand era arquebisbe de Tolosa i que és reconegut com un dels Justos entre les Nacions. Havia nascut en un poblet molt a prop i el varen batejar à Notre-Dame-des-Miracles, l'església romànica celebra de la ciutat.
Referències
↑«Mauriac» (en francès). Filae, s.d. [Consulta: 16 octubre 2018].
.svg){kind=small}