Maxime Omer "Max" Décugis (París, 1882 − Biòt, 1978) fou un tennista francès, un dels més destacats de la dècada del 1900 i del 1910. Guanyà un títol de Grand Slam de dobles a Wimbledon i tres medalles olímpiques, una de cada color, entre els Jocs Olímpics de París 1900 i Anvers 1920.[1] Fou dominador del Championnat de France en totes les categories (8 títols individuals, 14 dobles masculins i 7 dobles mixts), però aquelles edicions només eren obertes a membres del club fins al 1925. Els vuit títols individuals en el Championnat de France, futur torneig de Roland Garros, fou rècord absolut durant dècades fins a l'arribada del manacorí Rafael Nadal, que el superà l'any 2014 amb 9.[2][3]
Biografia
Fill d'Alfred Decugis, comerciant de Halles de París condecorat com a cavaller de la Legió d'Honor, i Laure Brauwers. Tenia cinc germans: Henri (1874-1947) jugador també, Omer (1876-1932), Genevieve (1871-1946), i Mireille (1886-1891). Malgrat que el cognom familiar té accent a la "é", en el certificat de naixement de Max Decugis no s'hi va incloure l'accent, i aquest apareix de forma incoherent en diversos documents.
L'any 1905 es casà amb Marie Flameng, també tennista i filla del pintor François Flameng, a París.[4] Tingueren una filla de nom Christiane Omer-Decugis. Després de la mort de Marie l'any 1969, Decugis es tornà a casà amb Suzanne Louise Duval.
Decugis arribà a la final del Championnat de France, que posteriorment seria el torneig de Roland Garros, en categoria individual l'any 1902, si bé en aquells moments aquest torneig estava únicament reservat a jugadors francesos i no es considerava de categoria Grand Slam. En aquella ocasió perdé davant Michel Vacherot. Posteriorment aconseguí guanyar el torneig vuit vegades (1903-1904, 1907-1909 i 1912-1914), arribant així mateix a la final de 1906. Els seus vuit títols estigueren imbatuts durant molts i molts anys fins que el manacorí Rafael Nadal el superà l'any 2014 amb el novè títol.
En categoria de dobles aconseguí la victòria 14 vegades els anys 1902, 1903, 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914 i 1920.
L'any 1910 Decugis es proclamà vencedor del Masters de Montecarlo en derrotar el britànic Josiah Ritchie. L'any següent tornà a arribar a la final, si bé perdé davant l'australià Anthony Wilding. El 1919 tornà a perdre la final davant el romanès Nicholas Mishu.
Referències
↑Historical Dictionary of the Olympic Movement Page 97 Bill Mallon, Jeroen Heijmans – 2011
↑QuelleTaille. «Taille Max Decugis» (en anglès americà). Quelle taille font-ils? 📏, 29-09-2020. Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 14 maig 2021].
