Durant la Guerra Civil va ocupar diversos llocs en l'administració en Madrid, com el de president de la Junta d'Espectacles,[2] i també fou director de Política, el diari oficial d'Izquierda Republicana.[3] En març de 1939 fou el portaveu del Consell Nacional de Defensa i titular de justícia després del cop d'Estat de Segismundo Casado.[4][5] Junt amb Besteiro, San Andrés va romandre a Espanya una vegada acabada la guerra. Va ser detingut pels franquistes a València, on es guaria de malaltia greu, i condemnat a mort, encara que posteriorment va ser indultat,[6] i va morir al fuerte San Cristóbal de Pamplona en circumstàncies similars a les de Julián Besteiro.[3]
Referències
↑La web d'Ahaztuak 1936-1977 dona com a data de la mort de Miguel San Andrés el 13 de juny de 1940.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
