Territori original dels grups Sioux (en verd): els lakota (inclosos els sans arc o Itazipco), els Nakota (Yanktonai i Yankton) i Dakota, així com el territori de les reserves (taronja)Maȟpíya Ičáȟtagya o Touch the Clouds
Els Miniconjou (lakota: Mnikȟówožu, Hokwoju - ‘Plantes per l'aigua’) era una subdivisió de la Nació Lakota, una fracció del poble amerindisioux. Vivien a l'àrea a l'oest de l'actual Dakota del Sud des de les Black Hills al riu Platte. La població actual viu principalment al centre-oest de Dakota del Sud, a la reserva índia de Cheyenne River. Potser el més famós cap miniconjou fou Touch the Clouds.
Bandes o thiyóšpaye històriques miniconjou
Juntament amb els Sans Arc (Itázipčho, Itazipcola, Hazipco - ‘aquells que cacen sense arcs') i Two Kettles (Oóhe Núŋpa, Oóhenuŋpa, Oohenonpa - ‘Dos bullits' o ‘Dues calderes') sovint són coneguts com a Lakota Central[1] i es divideixen en nombroses bandes o thiyóšpaye:
Unkche yuta (‘Menjadors de fems')
Glaglaheca (‘Desordenats')
Shunka yute shni (‘No mengen gossos', escindits dels Wanhin Wega)
Nige Tanka (‘Gran ventre’)
Wakpokinyan (‘Mosques al llarg del riu’)
Inyan ha oin (‘Arracades de cloïssa’)
Siksicela o Shikshichela (‘Dolents', ‘Dolents de diferents classes')
Wagleza-oin (‘Arracades de serp’)
Wanhin Wega (‘Fletxa trencada’, els Shunka yute shni i Oóhenuŋpa s'escindiren el 1840)
Els Oóhenuŋpa o Two Kettles inicialment foren part del thiyóšpaye Miniconjou anomenats Wanhin Wega, dels que se n'escindiren en 1840 i esdevingueren un oyate o tribu separada.[2]
Líders miniconjou
Hump o High Backbone (Etokeah) pare (1811-1870) i fill (1848-1908). El pare fou potser el líder més prominent en la batalla de Fetterman en 1866.[3]
