Moorhouseïta

Moorhouseïta
Fórmula química	CoSO₄·6H₂O
Epònim	Walter Wilson Moorhouse (en)
Localitat tipus	mina Walton Barite (Magnet Cove Barium Corp. Mine), Walton, Comtat de Hants, Nova Escòcia, Canadà
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.03b
Dana	29.6.8.5
Heys	25.12.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,04Å; b = 7,23Å; c = 24,3Å; β = 98,34°
Duresa	2,5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,470 nβ = 1,497 nγ = 1,497
Birefringència	δ = 0,027
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1963-008
Any d'aprovació	1965
Símbol	Mh
Referències	[1]

La moorhouseïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'hexahidrita. Rep el seu nom de Walter Wilson Moorhouse (1913-1969), geòleg canadenc i professor de geologia a la Universitat de Toronto.

La moorhouseïta és un sulfat de fórmula química CoSO₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moorhouseïta pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Es pot produir com a producte de la deshidratació de la bieberita. Va ser descoberta a la mina de barita Walton, a la localitat homònima del comtat de Hants, a Nova Escòcia, Canadà. També ha estat descrita als Estats Units, a Europa, al Marroc i al Japó.