Hom considera Narcís de Carreras el primer a expressar la idea del Barça com a "més que un club" durant la presa de possessió del càrrec de president del Barça el 17 de gener del 1968.[2] Va presidir del 1956 al 1957, la Federació Catalana de Futbol.[3][4][5]
Malgrat aquesta anècdota d'aparent catalanisme, Narcís de Carreras (més conegut com a Narciso de Carreras) va ser un col·laborador decidit del règim franquista; a tall d'exemple, l'article d'opinió "La política o la ilusión del bien común" aparegut a La Vanguardia en el "Día del Caudillo" l'1 d'octubre de 1960.[6]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació del fons fa referència fonamentalment a la seva activitat com a secretari de Francesc Cambó durant el temps transcorregut entre l'esclat de la guerra civil i la mort d'aquest darrer. La part més important és la correspondència de Francesc Cambó amb diverses personalitats durant la guerra civil, la correspondència mantinguda amb Narcís de Carreras des l'aquella època i durant el posterior exili de Cambó i la correspondència sobre la gestió dels seus afers econòmics a la CHADE - Compañía Hispano-Americana de Electricidad -.
Per tant, el fons documental aplega:
Correspondència emesa i rebuda per Francesc Cambó (1936- 1940)
Correspondència de Francesc Cambó amb Narcís de Carreras (1937 - 1947)
Documentació sobre la CHADE (1936 - 1942)
Documentació sobre la recuperació d'obres d'art de Francesc Cambó (1939 - 1947)
Documentació de Narcís de Carreras, que també inclouria entre altres correspondència (1951 - 1972)[7]