OTR-21 Totxka és un míssil tàctic soviètic. La seva denominació OTAN és 9K79; el seu nom d'informació de l'OTAN és SS-21 Scarab. Es transporta en un vehicle 9P129 i s'eleva abans del llançament. Utilitza un sistema de guia inercial. En rus es diu оперативно-тактический ракетный комплекс (ОТР) «Точка» («punt»); míssil balístic tàctic «Totxka»)
S'elss va desplegar a Alemanya Oriental el 1981, per reemplaçar l'anterior sèrie de coets d'artilleria no guiats.
Descripció
L'OTR-21 és un sistema mòbil de llançament de míssils, dissenyat per ser desplegat juntament amb altres unitats de combat terrestre al camp de batalla. Mentre que el 9K52 Luna-M és gros i relativament inexacte, l'OTR-21 és molt més petit. El propi míssil pot servir per objectius tàctics enemics, com llocs de control, ponts, instal·lacions d'emmagatzematge, concentracions de tropes i aeròdroms. L'ogiva de fragmentació pot ser substituïda per una ogiva nuclear, biològica o química. El propulsor sòlid en facilita el manteniment i desplegament.
Les unitats OTR-21 solen administrar-se en una estructura de brigada. Hi ha 18 llançadors en una brigada; cada llançador té dos o tres míssils. El vehicle és completament amfibi, amb una velocitat màxima de 60 km/h i 8 km/h a l'aigua. Està protegit per nuclear, biològic i químic (NBQ). El sistema es va desenvolupar a partir dede 1968. Se'n van desenvolupar tres variants.
Scarab A
El Scarab A inicial va entrar en servei amb l'Exèrcit Soviètic el 1975. El radi d'acció s'estén de 15 km a 70 km; l'error circular probable (CEP) s'estima a uns 150 m. Pot portar un dels tres tipus d'ogiva:
482 kg d'explosiu convencional
fragmentació (radi letal superior a 200 m)
nuclear
Scarab B
El Scarab B millorat (Totxka-U) va passar les proves estatals de 1986 a 1988 i es va introduir el 1989. El propulsor millorat va augmentar el radi d'acció fins a 120 km. La precisió (error probable) en va augmentar significativament, fins a menys de 95 m.
Scarab C
Una tercera variant, Scarab C, es va desenvolupar a la dècada de 1990. De nou, l'abast en va augmentar fins a 185 km i el CEP va disminuir a menys de 70 m. Scarab C pesa 1.800 kg.
Ús en combat
El 1994 el govern iemenita va utilitzar míssils Totxka contra les forces del sud durant la guerra civil de 1994.[1]
Almenys quinze míssils Totxka van ser desplegats per les forces russes entre el 8 i l'11 d'agost de 2008 durant la Guerra a Ossètia del Sud (2008).[3]
CNN va informar que almenys un va ser utilitzat a prop de Donetsk durant la Guerra al Donbàs per l'exèrcit ucraïnès o per les forces amb suport de Rússia. L'exèrcit ucraïnès va emetre un comunicat en què va negar l'ús del míssil balístic.[4][5]
El 14 de juny de 2016, l'exèrcit sirià en va disparar una contra els grups rebels sirians Al-Rahman Legion i Jaysh Al-Fustat a Ghuta, matant diversos combatents.[8]
El 20 de març de 2018, l'exèrcit sirià en va disparar una cap a la província turca de Hatay, que va caure al districte fronterer de Yayladağı sense causar cap víctima ni dany.[9][10]
El 23 de juliol de 2018, l'exèrcit sirià va disparar dos míssils Totxka prop de la frontera israeliana. Inicialment es pensava que arribaven a Israel prop del Llac de Tiberíades, dos interceptors de la fona de David van ser disparats per Israel. Uns instants després es va fer evident que anaven a atacar a Síria, ja que un interceptor va ser detonat sobre Israel mentre l'altre va caure dins de Síria.[11] Un míssil Totxka va aterrar 1 quilòmetre dins de Síria.[12]
El 5 de març de 2021, l'exèrcit sirià va disparar un míssil KN-02 Toksa, una còpia de Corea del Nord, de curt abast de combustible sòlid contra una important instal·lació petroliera a la governació d'Idlib, que actualment està sota el control dels insurgents que tenen el suport de Turquia.[13][14] L'atac prop de les instal·lacions petrolieres va encendre grans incendis i va matar una persona i en va ferir onze.[14]
Guerra civil iemenita (2014-present)
El 20 d'agost de 2015, durant la intervenció encapçalada per Aràbia Saudita al Iemen, la Guàrdia Republicana (Iemen) lleial a Ali Abdallah al-Salih va disparar un Totxka dirigit contra una base saudita.
El 4 de setembre de 2015, les forces de Houthi en van disparar una contra la base de Safir a Marib, que hi va matar més de cent membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[15][16][17]
El 14 de desembre de 2015, les forces de Houthi van disparar un altre míssil Totxka contra la base de Bab el-Màndeb, que hi va matar més de 150 membres del personal de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[18][19][20]
El 16 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Bairaq a Marib i van matar dotzenes de membres de la coalició liderats per Aràbia Saudita[21][22]
El 31 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Anad a Lahej que va matar o ferir més de dos cents membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita[23][24][25]
Guerra de Nagorno-Karabakh 2020
L'Azerbaidjan va pretendre que Armènia va disparar coets Totxka-U al seu territori durant la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020. Armènia ho va negar, afirmant que l'Azerbaidjan feia «desinformació per justificar l'ús d'un sistema similar o un sistema de calibre superior».[26]
2022 Invasió russa d'Ucraïna (2022–present)
El 24 de febrer de 2022, les forces ucraïneses van llançar un atac amb míssils a la base aèria russa de Mil·lerovo a l'oblast de Rostov. Hi van fer servir dos míssils balístics Totxka-U en resposta a la invasió russa i per evitar més atacs aeris de la força aèria russa contra Ucraïna.[27] L'atac va deixar un Su-30SM destruït a terra.[28]
El 24 de febrer, les forces russes van emprar un míssil 9M79 Totxka per atacar prop d'un hospital a Vugledar a l'óblast de Donetsk d'Ucraïna, que va matar quatre civils i en va ferir deu. Amnistia Internacional va confirmar en un informe que l'objectiu era un hospital, i no pas un objectiu militar.[29]
El 14 de març de 2022, la Federació Russa i el govern de la República Popular separatista de Donetsk van culpar les forces ucraïneses de llançar un míssil Totxka-U que va matar vint-i-tres civils i en va ferit vint-i-huit a Donetsk.[30]
El 24 de març de 2022, el vaixell de desembarcament BDK Sarátov de la Marina Russa de la classe Alligator que era atracat al port de Beryansk a Ucraïna, es va incendiar i es va enfonsar. L'atac probablement va ser dut a terme per un míssil balístic ucraïnès Totxka-U.[31]
220 llançadors.[34] Els sistemes de míssils s'han modernitzat des de 2004 (substituint els sistemes de control automatitzat a bord) i es preveu que se substitueixin pels míssils Iskander 9K720 per 2020.[35][36][37][38]
4 posats fora de servei el 2005, degut a la falta de coets i recanvis.[40]
Va ordenar 12 llançadors i al voltant de cent míssils. Declarat operatiu el 1988.[41] Probablement es van fer servir durant la guerra civil de 1994, i després van passar al Iemen unificat.[42][43] També haurien servir durant la guerra civil en curs.[44]
↑Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 1: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1962-1994. Solihull, UK: Helion & Company Publishing, 2017, p. 44. ISBN 978-1-912174-23-2.
↑Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 1: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1962-1994. Solihull, UK: Helion & Company Publishing, 2017, p. 51. ISBN 978-1-912174-23-2.
↑Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 2: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1994-2017. Warwick, UK: Helion & Company Publishing, 2018, p. 15. ISBN 978-1-911628-18-7.
↑Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 2: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1994-2017. Warwick, UK: Helion & Company Publishing, 2018, p. 56. ISBN 978-1-911628-18-7.