Descobriment arqueològics en tota la península de Seward demostren que els esquimalsInupiat han estat els habitants de la regió durant milers d'anys. Les excavacions en llocs com el Trail Creek Caves i el cap Espenberg, a la Bering Land Bridge National Preserve així com al cap Denbigh, al sud, han proporcionat informació sobre el calendari de migracions prehistòriques d'Àsia cap a la península de Seward.[1]
Demografia
Les principals comunitats de la península de Seward, amb estimacions de la població de 2005,[2] es recullen en la següent taula.
La península de Seward té diverses característiques geològiques destacades. Els Devil Mountain Lakes, al nord de la península són els majors llacs maar del món. Es formaren fa cosa de 21.000 anys com a resultat d'una explosió subterrània de vapor.[3] Els llacs Killeak i White Fish són també uns llac volcànics de mida considerable. Hi ha quatre serralades que discorren per la part sud de la península, sent les més importants les muntanyes Kigluaik. El punt més elevat d'aquesta serralada i de la península, és el Mont Osborn (1.437 m). Altres serralades són les muntanyes Bendeleben, muntanyes Darby i muntanyes York. El Lost Jim Lava Flow, al nord del Llac Kuzitrin, és un camp de lava format entre 1000 i 2000 anys enrere, que té una superfície de 228 km².
Per tota la península hi ha distribuïdes diferent fonts termals geotèrmiques, entre elles Serpentine Hot Springs, Pilgrim Hot Springs, Granite Mountain, Elim, Clear Creek i Lava Creek.
Diferents cursos fluvials discorren per la península, sent els més destacats Koyuk, Kuzitrin, Niukluk, Fish, Tubuktilik, Kiwalik, Buckland i Agiupuk. Els rius tenen un paper important en la vida dels habitants de la zona, facilitant les comunicacions i permetent la pesca.
El punt més occidental de la península és el cap Príncep de Gal·les, que és també el punt més occidental del territori continental americà. El cap es troba a sols 52 km del cap Dejniov, el punt més proper d'Àsia.
