Seria el net de Frederic de Luxemburg i el germà d'Enric del Llac, comte palatí del Rin.[1] Però l'existència de Thierry fill de Frederic de Luxemburg i pare d'Enric i Poppó resta molt incerta, i certs autors fan per exemple d'Enric del Llac, el fill d'Enric el Furiós mort el 1061 [2]
Va entrar jove al clergat de la catedral de Trèveris.[1] de la que va esdevenir ardiaca.[3]
En el context de la lluita de les Investidures el seu nomenament a Metz fou l'ocasió d'un conflicte amb Enric IV del Sacre Imperi. Segons certs autors Poppó i Burcard, grans prebosts de Trèveris, serien una sola i mateixa persona.[4] Per a altres es tracta de dos personatges diferents i Poppó no accedirà al tron episcopal fins al 1093, després que Burcard, que havia estat anomenat bisbe per Enric IV a la mort d'Hermann el 1090, hagués fracassat a imposar-se al càrrec.[5]
En la primera hipòtesi el competidor de Poppó, designat per Enric IV el 1090, no seria altre que Adalberó IV de Metz, que hauria succeït a Poppó sobre el tron episcopal el 1104.[6] El clergat messí que havia escollit Poppó, es va oposar a les pretensions de l'emperador i va aconseguir mantenir a aquest al seu front.[1] El papa va acceptar la seva elecció però va amenaçar de reordenar-lo diaca si es demostrava que havia estat ordenat per simonia d'Egilbert, arquebisbe cismàtic de Trêveris.[3]
Fou consagrat el 27 de març de 1093 pel bisbe Gebhard de Constança.[6]
El 1094 va reformar l'abadia d'Épinal.[1] Va consagrar igualment la parròquia de Saint-Gorgon.[7]
La seva autoritat era molt feble fora de la ciutat i el seu competidor Adalberó, sostingut per l'emperador germànic, va poder conservar el seu títol de bisbe de Metz i controlar una gran part del bisbat.[7] Durant el seu episcopat el bisbat fou amputat de les seves possessions al país de Lieja per Enric IV.[6]
Va morir el 1103.,[8] després d'haver estat probablement fet fora de la seva seu per Enric IV.[7]
