Premi Strega

Premi Strega
Nom en la llengua original	(it) Premio Strega
Tipus	premi literari
Epònim	Strega (en)
Vigència	1947 -
Estat	Itàlia
Conferit per	Fondazione Bellonci (en)
Guanyador	Ennio Flaiano, Per l'obra A Time to Kill (en) (1947); Vincenzo Cardarelli, Per l'obra Villa Tarantola (en) (1948); Giovanni Battista Angioletti, Per l'obra Memory (en) (1949); Cesare Pavese, Per l'obra The Beautiful Summer (en) (1950); Corrado Alvaro, Per l'obra Almost a Life (en) (1951); Alberto Moravia, Per l'obra Tales (en) (1952); Massimo Bontempelli, Per l'obra The Faithful Lover (en) (1953); Mario Soldati, Per l'obra Letters from Capri (en) (1954); Giovanni Comisso, Per l'obra A Cat Crossing the Street (en) (1955); Giorgio Bassani, Per l'obra Five Stories of Ferrara (en) (1956); Elsa Morante, Per l'obra L'illa d'Artur (1957); Dino Buzzati, Per l'obra Sixty Stories (en) (1958); Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Per l'obra Il Gattopardo (1959); Carlo Cassola, Per l'obra Bébo's Girl (en) (1960); Raffaele La Capria, Per l'obra Wounded to Death (en) (1961); Mario Tobino, Per l'obra Il clandestino (en) (1962); Natalia Ginzburg, Per l'obra Family sayings (en) (1963); Giovanni Arpino, Per l'obra L'ombra delle colline (en) (1964); Paolo Volponi, Per l'obra The Worldwide Machine (en) (1965); Michele Prisco, Per l'obra A Spiral of Mist (en) (1966); Anna Maria Ortese, Per l'obra Poor and Simple (en) (1967); Alberto Bevilacqua, Per l'obra The Eye of the Cat (en) (1968); Lalla Romano, Per l'obra Light Words between Us (en) (1969); Guido Piovene, Per l'obra The Cold Stars (en) (1970); Raffaele Brignetti, Per l'obra The Golden Beach (en) (1971); Giuseppe Dessì, Per l'obra Shadow Country (en) (1972); Manlio Cancogni, Per l'obra Allegri, gioventù (en) (1973); Guglielmo Petroni, Per l'obra The Death of the River (en) (1974); Tommaso Landolfi, Per l'obra A caso (en) (1975); Fausta Cialente, Per l'obra Le quattro ragazze Wieselberger (en) (1976); Fulvio Tomizza, Per l'obra The Best Life (en) (1977); Ferdinando Camon, Per l'obra An Altar for the Mother (en) (1978); Primo Levi, Per l'obra The Wrench (en) (1979); Vittorio Gorresio, Per l'obra La vita ingenua (en) (1980); Umberto Eco, Per l'obra El nom de la rosa (1981); Goffredo Parise, Per l'obra Solitudes: short stories (en) (1982); Mario Pomilio, Per l'obra The Christmas of 1833 (en) (1983); Pietro Citati, Per l'obra Tolstoj (en) (1984); Carlo Sgorlon, Per l'obra Army Of The Lost Rivers (en) (1985); Maria Bellonci, Per l'obra Rinascimento privato (en) (1986); Stanislao Nievo, Per l'obra Islands of Paradise (en) (1987); Gesualdo Bufalino, Per l'obra Night's Lies (en) (1988); Giuseppe Pontiggia, Per l'obra Big Night (en) (1989); Sebastiano Vassalli, Per l'obra La chimera (en) (1990); Paolo Volponi, Per l'obra The Road to Rome (en) (1991); Vincenzo Consolo, Per l'obra Night-time, House by House (en) (1992); Domenico Rea, Per l'obra Plebeian Soul (en) (1993); Giorgio Montefoschi, Per l'obra House of the Father (en) (1994); Mariateresa Di Lascia, Per l'obra A Walk in the Shadows (en) (1995); Alessandro Barbero, Per l'obra Beautiful Life and Foreign Wars of Mr. Pyle, Gentleman (en) (1996); Claudio Magris, Per l'obra Microcosms (en) (1997); Enzo Siciliano, Per l'obra The Good Times (en) (1998); Dacia Maraini, Per l'obra Darkness (en) (1999); Ernesto Ferrero, Per l'obra N. (en) (2000); Domenico Starnone, Per l'obra Via Gemito (it) (2001); Margaret Mazzantini, Per l'obra Non ti muovere (2002); Melania Gaia Mazzucco, Per l'obra Vita (en) (2003); Ugo Riccarelli, Per l'obra The Perfect Pain (en) (2004); Maurizio Maggiani, Per l'obra Viatger nocturn (2005); Sandro Veronesi, Per l'obra Caos tranquil (2006); Niccolò Ammaniti, Per l'obra As God Commands (en) (2007); Paolo Giordano, Per l'obra La solitud dels nombres primers (2008); Tiziano Scarpa, Per l'obra Stabat Mater (en) (2009); Antonio Pennacchi, Per l'obra The Mussolini Canal (en) (2010); Edoardo Nesi, Per l'obra Story of my people (en) (2011); Alessandro Piperno, Per l'obra Inseparables (en) (2012); Walter Siti, Per l'obra Resistance is Futile (en) (2013); Francesco Piccolo, Per l'obra The Desire to Be like Everyone (en) (2014); Nicola Lagioia, Per l'obra Ferocitat (2015); Edoardo Albinati, Per l'obra The Catholic School (en) (2016); Paolo Cognetti, Per l'obra Vuit muntanyes (2017); Helena Janeczek, Per l'obra Noia amb la Leica (2018); Antonio Scurati, Per l'obra M: Son of the Century (en) (2019); Sandro Veronesi, Per l'obra El colibrí (2020); Emanuele Trevi, Per l'obra Two Lives (en) (2021); Mario Desiati, Per l'obra Expatriates (en) (2022); Ada D'Adamo (en) (2023)
Lloc web	premiostrega.it

El Premi Strega és el màxim guardó literari que es pot guanyar a Itàlia pel que fa al prestigi internacional. Iniciat el 1947 a la ciutat de Benevento (Campània), s'anomena així perquè entre els fundadors hi havia el propietari del Licor Strega i perquè la ciutat és coneguda per històries de bruixeria que es remunten als temps de l'antiguitat clàssica.

El Premi Strega es concedeix anualment a l'autor o autora d'un llibre publicat a Itàlia entre l'1 d'abril de l'any precedent i el 31 de març de l'any en curs. Des del 1986 l'organitza i el gestiona la Fondazione Bellonci.

Les propostes provenen d'altres escriptors i es sotmeten a la votació d'un jurat compost per unes 600 persones, entre les quals hi ha els anomenats "Amics del diumenge" (jurats vitalicis).

Alguns dels guanyadors han estat Cesare Pavese (1950), Alberto Moravia (1952), Giorgio Bassani (1956), Dino Buzzati (1958), Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1959), Natalia Ginzburg (1963), Tommaso Landolfi (1975), Primo Levi (1979), Umberto Eco (1981), Gesualdo Bufalino (1988) i Claudio Magris (1997), entre molts d'altres.