La primera menció de Queralbs com a població és com «Keros Albos» en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell l'any 836. L'església romànica de Sant Jaume, a Queralbs és del segle x.
A Queralbs hi ha una parada del Cremallera de Núria, on es pot veure l'exposició permanent El Cremallera, un Enginy Únic.[1]
Actualment, a la legislatura (2015-2019), l'alcaldessa és Maria Immaculada Constans Ruiz.[2]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
48
28
32
420
503
601
424
536
611
678
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
547
496
871
502
393
263
253
216
200
200
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
192
200
201
196
198
198
192
190
178
182
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
174
186
188
191
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Gràcies a la seva situació privilegiada enmig de pastures, l'economia de Queralbs està basada en la ramaderia, destacant els ramats d'ovelles i vaques. L'agricultura és pràcticament inexistent.
El 1903 es va inaugurar la primera central hidroelèctrica de les cinc que existeixen a l'àrea. Totes elles són centrals de poca potència, inferiors als 3.000 kW. La principal font d'ingressos és actualment el turisme.
Història
El poble de Queralbs des del camí de Fustanyà
Per tot el terme municipal es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític inferior.
Durant el segle xiii les terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50 sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el segle xiv Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres de la família Montclar.
El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants.
Cultura
Església romànica de Sant Jaume a QueralbsDetalls d'un dels capitells de l'església de Queralbs
L'església romànica de Queralbs es remunta a finals del segle x. Va ser construïda per substituir l'anterior, consagrada al 978. Està dedicada a Sant Jaume i és de nau única amb absis i volta lleugerament apuntada que es creu va ser afegida al segle xv. El seu nàrtex està compost per sis arcades suportades per columnes rematades per capitells. A l'interior del temple es conserva una còpia d'un retaule gòtic del segle xiv, actualment exposat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El campanar és de torre i se situa en la zona nord del temple.
En l'agregat de Fustanyà es troba una altra església romànica. Erigida el segle xii, és de nau única amb absis i volta apuntada. La porta encara conserva els ferratges originals. La portalada està formada per arquivoltes degradades. Durant una de les múltiples restauracions que ha sofert el temple se li va afegir un nàrtex. El 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de l'edat mitjana.
Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs. Apareix documentat en una ordre dictada per Pere III al 17 de març de 1375 en la qual es concedia un privilegi real per preservar la fortalesa. En realitat va ser més una torre de defensa construïda en els segles xiv o xv.
El santuari de Núria està situat en aquest municipi, al nord de la vila. S'hi troba la imatge romànica de la Mare de Déu de Núria.
Queralbs celebra la seva festa major el 25 de juliol.
Galeria
Geografia
Llista de topònims de Queralbs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La Vall de Núria es troba dins del terme de Queralbs, i el Puigmal en el seu límit.
Referències
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98. ISBN 84-393-5437-1.
.jpg)
