Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa. És la cinquena de Catalunya, amb 217.968 habitants el 2023[1] i la novena dels Països Catalans. L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús.[2]
La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial de Catalunya dins el sector tèxtil i, a mitjan segle xix, es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol, per la qual cosa va rebre el sobrenom de «la Manchester catalana».[3] Encara avui es poden veure nombroses xemeneies i vapors, una part dels quals han estat reconvertits en equipaments, com ara biblioteques, centres educatius, pavellons esportius o seus de l'administració i també locals comercials o d'oficines. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat, que encara és present avui en dia. Al llarg del segle xx, Sabadell s'anà diversificant vers el sector serveis.[4]
El nom de Sabadell és atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en referència a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de topònims llatins com badallum (en referència al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'església de Sant Salvador (Salvadorell convertit en Salvadell i després en Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.[5]
Una altra hipòtesi fa referència a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Vallès Oriental. El seu hostal hauria donat origen, més endavant, al nucli habitat. Finalment, és possible que el topònim tingui el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum. Seria, en aquest cas, una etimologia paral·lela a la del Vendrell, amb mercat els divendres. És aquesta darrera l'etimologia més acceptada actualment entre els especialistes en onomàstica[cal citació].
L'actual escut de Sabadell és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny del 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al·ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.
La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l'època.[6]
Antiguitat
Restes arqueològiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambús indiquen que el nucli que actualment és Sabadell ja era un poblats de pagesos i pastors fa 3.800 anys. La presència humana a la comarca del Vallès Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.
El nucli va créixer a partir del que avui en dia és conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arraona, i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. En aquells temps, la regió es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva ceràmica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.
L'arribada dels romans l'any 218 aC encetà un procés de romanització en què la cultura ibèrica indígena anà assimilant els costums romans. Els primers poblats romans al Vallès Occidental daten del segle ii aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la població ibèrica de La Salut. El segle i, amb August com a emperador, fou un període ric en construccions de vil·les dedicades principalment a la producció de vi. La vil·la de la Salut ha estat tradicionalment associada a la Mansio Arragonem. Aquesta mansió era un lloc d'avituallament per als viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis. Destaca així mateix la Vil·la romana de Sant Pau de Riu-sec[7] amb uns importants nivells arqueològics d'època republicana, imperial i tardoantiga.
Les primeres referències al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reunió per a pagesos de tot el Vallès. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Plaça Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant més de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'església, el nucli urbà es desenvolupà, amb l'aparició dels primers carrerons.
Roger Bernat de Foix vengué la ciutat el 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconseguí privilegis que en revitalitzaren la vida social i econòmica. El rei manà reforçar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca enviés tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengué Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al segle xv, la ciutat tornà definitivament a la Corona, però això no impedí que perdés gairebé la meitat de la seva població, ja que es quedà en, aproximadament, cinc-cents habitants.
Edat moderna
Casa Duran, construïda al segle xvi.
L'edat moderna fou un període de gran expansió territorial per a Sabadell; entre el segle xvi i el segle xviii, la seva superfície passà de 37,9 ha a 78,2 ha. La ciutat també començà a influir de manera important sobre nuclis que més endavant –ja a principis del segle xx– hi quedarien incorporats, com Sant Julià d'Altura. Tot i que la indústria tèxtilllanera fou dominant, també hi hagué una diversificació de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la indústria terrissera i paperera.
Edat contemporània
El segle xix fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València. Per abastir aquesta població creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugurà la línia de tren a Barcelona, s'instal·là l'enllumenat públic als carrers cèntrics i s'instal·laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingué el títol de ciutat el 1877.[9] Durant el segle xix també nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).
Segle xx i actualitat
L'Eix Macià
Durant el segle xx, la població es multiplicà per deu. El 1904 va absorbir el nucli de Sant Vicenç de Jonqueres i Sant Julià d'Altura. La ciutat s'expandí amb la incorporació d'alguns nuclis de població com la Creu Alta, i es van construir edificis modernistes emblemàtics com ara l'Hotel Suís (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). La indústria continua basant-se en els tèxtils, tot i que durant els anys 30 es produeix el procés de mecanització progressiva dels telers, i incrementa el pes de la metal·lúrgia. Cap a la segona meitat del segle començà a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigració de les dècades del 1950, 1960 i principis del 1970 provocà l'aparició de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants són d'origen immigrant.
Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democràtica en la transició. Als últims anys del franquisme, la ciutat conegué una important crisi econòmica que feu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per a la ciutat. A final de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessàries. La incessant construcció de nous blocs de pisos contrastà amb la inauguració d'espais verds com el parc de Catalunya o el parc del Taulí (1992). La incorporació del nou barri de Can Llong i la creació d'un parc fluvial entorn del riu Ripoll són altres fets destacables.
Alcaldessa:Marta Farrés i Falgueras (PSC) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 14 de PSC [13])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[14] Junta Electoral de la Zona de Sabadell.[15] Periòdic Ara.[16] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Alcaldesses i alcaldes
Ajuntament de SabadellProtesta contra la tortura a Sabadell
Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, Antoni Farrés i Sabater (PSUC i posteriorment Iniciativa) va ser l'alcalde de la ciutat. Després de 20 anys de govern, va deixar voluntàriament el càrrec. Les primeres eleccions sense ell les va guanyar per sorpresa el PSC, amb Manuel Bustos Garrido al capdavant, amb només 99 vots de diferència amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalició amb CiU i ERC, amb l'oposició de l'Entesa i el PP.
Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encapçalat per Manuel Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. A les següents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, però es va mantenir el govern de coalició quadripartit. El primer a abandonar-lo va ser CiU, acusant el govern de prendre les decisions unilateralment. Més tard, una càrrega policíaca al bar Bemba i la detenció d'un jove de 14 anys per enganxar un adhesiu denunciant l'anomenat Estil Bustos, entre altres fets, provocà una forta crisi a la ciutat,[19] que va culminar amb el trencament del govern de coalició amb els dos socis restants, ERC i ICV. Des d'aleshores la tensió va disminuir, i a les següents eleccions el PSC va baixar de 40.000 a 30.000 vots. Més endavant, va sortir a la llum el Cas Mercuri, imputant Manuel Bustos, que després de negar-ho tot va cedir l'alcaldia a Joan Carles Sánchez. En les eleccions municipals de 2015 fins a vuit forces polítiques van entrar a l'Ajuntament, amb una diferència de 2.000 vots entre la primera i la cinquena força més votada.[20] Després d'un pacte amb la Crida, Juli Fernández d'Esquerra Republicana fou nomenat alcalde. El 15 de juny de 2019 Marta Farrés i Falgueras es va convertir en alcaldessa, la primera dona que exerceix aquest càrrec a Sabadell.[21]
Geografia
Llista de topònims de Sabadell (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La ciutat ocupa 37,79 km² i té una densitat de població de 5.337,57 hab./km². L'altitud de la ciutat és d'uns 190 metres.[22]
El riu Ripoll passa per l'est de la ciutat al llarg de 7 quilòmetres, separant el nucli principal de Sabadell d'alguns barris com ara Torre-romeu o Poblenou. La disposició del riu sobre terrenys al·luvials ha provocat una erosió accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que té com a resultat un paisatge característic i fàcil de reconèixer de talussos, cornises i terrasses.
Clima
Sabadell té un clima mediterrani. Dins la situació de Catalunya, forma part del subgrup de clima mediterrani Prelitoral Central. Els estius són força calorosos (mitjanes del juliol i l'agost de 30 °C aprox.) i els hiverns frescos (gener, entre 3 i 5 °C). La situació de Sabadell en la Depressió Prelitoral provoca que se succeeixin forces dies de boira a l'hivern. Durant l'hivern acostuma a haver-hi 30 dies amb temperatures per sota de 0 °C, així com 60 dies amb temperatures superiors a 30 °C.
La precipitació mitjana és d'uns 611 mm l'any, sent l'estació més plujosa la tardor i sent els mesos de setembre i octubre els mesos més plujosos. El mar escalfat per les temperatures de l'estiu combinades amb els vents de llevant provoquen pluges intenses des del final de setembre fins al principi de novembre. Aquest és un tret característic de tota la zona est de la península Ibèrica. Durant l'any hi ha, aproximadament, 77 dies de pluja, així com 5 dies de neu. La pedra fa acte de presència una mitja de 5 dies a l'any, així com les tempestes amb trons uns 40 dies. Durant l'any hi ha 200 dies de sol, 20 dies tapats i 135 dies mig tapats. La humitat mitjana a l'aire és del 67% (la màxima es produeix durant el desembre amb un 72% de mitja i la mínima el mes de juliol amb un 64%).
Les estacions en què menys plou són l'hivern i l'estiu. Tot i així, no hi ha mesos extremadament secs. La temperatura més baixa mai enregistrada són els -12,6 °C l'any 1956. Les més altes s'han arribat a acostar als 38 o 39 °C diverses vegades.
Mapa dels barris, sectors i districtes de Sabadell
La ciutat està dividida en 7 districtes, 19 sectors i 32 barris, després de la divisió administrativa aprovada el 2018, a més de 6 nuclis de població al rodal i 2 zones industrials.[23]
La immigració, potenciada sobretot per l'expansió industrial de Sabadell, ha provocat augments notables de població les darreres dècades. La més notable va començar els anys 50 i va durar fins al final dels anys 70 del segle xx, i es va triplicar el nombre d'habitants de la ciutat. La majoria de nouvinguts provenien de diferents zones de l'Estat Espanyol, sobretot d'Andalusia, d'Extremadura i de Múrcia. La població de la ciutat ha augmentat també en diversos milers els darrers anys, amb l'augment d'immigració extracomunitària a Catalunya.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
82
116
144
1.145
2.212
13.945
18.117
19.645
23.294
28.125
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
37.529
45.607
47.831
59.494
105.152
159.408
184.943
192.142
189.113
189.113
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
185.798
184.859
183.727
187.201
193.338
200.545
203.969
207.338
207.938
207.444
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
208.246
211.734
216.520
215.760
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
L'Escola Pia de Sabadell és un centre educatiu concertat de Sabadell, en funcionament des del 1818 i que pertany a l'Escola Pia de Catalunya. Del 1872 al 1880 l'escola s'allotjà a l'edifici de la Casa de la Vila de l'actual plaça de Sant Roc, seu des del 1885 de l'Ajuntament de Sabadell. Als Escolapis de Sabadell hi han estudiat molts fills il·lustres de la ciutat, com l'escriptor Joan Oliver o l'alcalde Antoni Farrés. L'edifici, obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, es va inaugurar l'any 1885. Conserva l'estructura original. Destaca la reixa de la tanca del carrer de l'Escola Pia (1908), l'escala i el passadís amb un arrimador de ceràmica esmaltada. Construït abraçant un pati en forma de ce, l'edifici està constituït per planta baixa i tres pisos. Les façanes exteriors estan endarrerides deixant un espai enjardinat entre l'edifici i el carrer, estan estucades i les seves finestres estan protegides amb trencaaigües de pedra. De l'interior cal destacar el Saló d'Actes exornat amb quadres a l'oli pintat per Josep Espinalt i uns medallons col·locats en el fris superior on apareixen bustos de sants relacionats amb l'Orde Calasància. En el corredor del claustre hi ha relleus sobre Josep de Calassanç, obra de Camil Fàbregas. Dins el recinte hi ha l'Església de Sant Agustí, monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. L'Església de Sant Agustí, és una església de Sabadell que forma part de la propietat dels Pares Escolapis. Una església de façanes modernistes formada per una nau central de 12 m d'ample i dues de laterals de 5,6 m aproximadament d'estructura gòtica. L'església va començar les seves obres l'any 1924 i fou solemnement beneïda l'any 1932 encara que no estava acabada, faltant el campanar i la façana principal, elements que encara trobem a faltar en l'actualitat. L'abat de MontserratAureli Maria Escarré consagrà l'altar major el 31 de novembre de 1941. L'església està connectada amb l'Escola Pia de Sabadell a través de la sagristia o un passatge a la planta baixa amb una arquivolta in relleu de Sant Josep de Calassanç. L'església de Sant Agustí és una notable obra modernista, segons els plànols de l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig, tot i que no està acabada tal com es veu en els plànols de l'església. Avui en dia l'església continua realitzant misses i eucaristies un cop per mes pel Pare Josep María Canet. És un dels edificis més destacables de tota la ciutat de Sabadell. És tracta d'un edifici de dues plantes amb soterrani i església d'estil modernista amb influències gòtiques i barroques. De tot el conjunt escolar podem destacar l'escala principal la qual connecta amb tots els nivells de l'escola excepte el subsòl, i d'aquesta destaca la seva barana de ferro forjat i la claraboia que il·lumina tota l'escala amb una deliciosa llum natural. El sostre de l'escala principal està decorada amb motius florals i naturals, a l'estil barroc.
L'Església de Sant Agustí, és una església de Sabadell que forma part de la propietat dels Pares Escolapis. Es tracta d'una església de façanes modernistes formada per una nau central d'estructura gòtica de 12 metres d'ample i dues de laterals de 5,6 metres aproximadament. L'església va començar les seves obres l'any 1924 i fou solemnement beneïda l'any 1932, encara que no estava acabada completament, mancant-hi el campanar i la façana principal, elements que encara trobem a faltar en l'actualitat. L'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré consagrà l'altar major el 31 de novembre de 1941. L'església està annexada amb l'Escola Pia de Sabadell a través de la sagristia o d'un passatge a la planta baixa, el qual conté una timpà semirodó amb un relleu de Sant Josep de Calassanç. L'església de Sant Agustí és una notable obra modernista, segons els plànols de l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig, tot i que no està acabada tal com es pot observar en comparació amb els plànols originals. Avui en dia l'església continua realitzant misses i eucaristies un cop per mes pel Pare Josep Maria Canet, encara que, per motius de seguretat a arrel de la pandèmia de Covid-19, s'ha suspès temporalment tota activitat religiosa.
La torre de l'aigua, de 1918, és un monument emblemàtic de la ciutat.
Construïda el 1918, s'hi emmagatzemava l'aigua del Ripoll per distribuir-la a la població. Va funcionar des del 1922 fins al 1967. Forma part dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya per la seva singular construcció de formigó armat. Obra de Lluís Homs i Moncusí i de Josep Renom i Costa, arquitectes, i de Francesc Izard i Bas, enginyer industrial. És un dels símbols de la ciutat.
Casa pairal construïda al pedregar entre 1578 i 1606 per Feliu Duran, procurador reial i jurat del Consell de la Vila. Home de destacat protagonisme a la vila. La casa combina els elements senyorials amb les característiques d'una casa de pagès, i tot i ser reformada el segle xviii, conserva l'estructura original.[25]
A la planta pis, on residia la família Duran, hi ha el que eren les estances domèstiques, de les quals es conserven: la sala noble, la biblioteca i les cambres amb la decoració pictòrica de les parets i el sostre. La planta baixa, dedicada a activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura i els tints, consta d'un gran vestíbul d'entrada, un pati a cel obert amb l'escala i un magnífic celler amb les bótes, una premsa i els cups on s'aixafava el raïm.
És un bé patrimonial protegit des del 1958 i és declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És propietat municipal des de l'any 2003.
Es va començar a construir en 1724 coincidint amb les obres de reforma i d'ampliació de l'església de Sant Fèlix, bastida el segle xv. D'estil barroc, disposa d'una planta octogonal i quatre cossos: tres de pedra i un de terra cuita. Al capdamunt s'hi troba el comunidor, el pis de les campanes, l'habitació del rellotge i el terrat.
Al pis de les campanes, de les tres que hi ha, dues són litúrgiques i la tercera, penjada al mig, és horària; cal destacar-ne la decoració, obra de l'artista Joan Vila Cinca. Dalt de tot del campanar hi ha un àngel penell i dues campanes horàries.
A la planta baixa hi havia la capella del Roser i de Sant Joan, avui desaparegudes.
L'edifici fou construït entre els anys 1871 i 1872 i primerament allotjava l'escola dels Escolapis. L'any 1880 va passar a mans de l'Ajuntament, que el va reformar i posteriorment s'hi va instal·lar. Els fanals de l'entrada són rèpliques dels que hi havia a principis del segle xx.
Un exponent del modernisme català de principis del segle xx. Construït el 1915, obra de Jeroni Martorell. Hi destaquen la façana principal, el pati Turull i el saló d'actes. Al costat de l'edifici hi ha uns jardins, popularment anomenats jardinets de la Caixa.
El bosc de Can Deu forma part de la ciutat de Sabadell, està situat al parc periurbà dels barris de Sant Julià i Can Deu.
Dins del bosc hi trobem la masia de Can Deu de més de cinc-cents anys d'història, l'any 1964 la Caixa d'Estalvis de Sabadell la va adquirir per conservar el ric patrimoni del món rural de la ciutat i oferir el Bosc de Can Deu com un espai de lleure i de conservació del medi natural. També hi podem trobar les ermites de Sant Julià d'Altura i la de Sant Vicenç de Verders, aquesta última essent traslladada per evitar de quedar colgada pel pantà de Sau.
Situada al terme de Jonqueres hi ha el mas dels Feu. Aquesta família l'adquirí al segle xv, qui a les darreries del segle xviii obtingué el títol de noblesa, sent el primer a ser-ho Pau de Feu. I aleshores sobre aquesta masia s'hi erigí l'actual castell.
Actualment Can Feu dona nom al 5è districte de la ciutat.
Font Rosella
Al segle xiv, concretament l'any 1367, els primers pobladors agafaven l'aigua d'una font principal anomenada la font Rosella i d'un parell més de fonts situades entre ca n'Oriac i can Borgonyó. En memòria de l'antiga font Rosella l'any 1980, la Companyia d'Aigües de Sabadell va fer una font al final del carrer de la Via Aurèlia, on hi ha l'anomenat Bosc de la Concòrdia, part del que era el bosc de Can Borgonyó i a prop d'on era l'originària font Rosella. Per la proximitat a aquesta font agafa el nom l'escola Font Rosella, situada al barri de la Concòrdia.
Escola d'adults de Can Rull (antiga escola de Bosc de Can Rull)
L'edifici on hi ha l'escola d’adults de Can Rull és un edifici històric del barri i de la ciutat. Està catalogat al Pla Especial urbanístic de protecció del Patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, arqueològics i ambientals de Sabadell (PEPS) amb el codi AP/R.42. Va ser construït durant la II República espanyola com a mostra de que l'educació era un dels principals interessos del consistori republicà. Per aquest motiu es va encarregar el projecte de l’Escola Unitària de Bosc de Can Rull a l’arquitecte municipal Joaquim Manich el 1931. El 5 de març de 1933 el M. H. President Francesc Macià va col·locar la primera pedra del Grup Escolar Can Rull i el curs següent es van començar a fer classes a les nenes i nens del barri. El curs 1936-37 l'escola es va integrar en el Consell de l’Escola Nova Unificada i va esdevenir un model de referència on s’aplicaven les pràctiques pedagògiques més avançades del moment sota el lema de llibertat, coeducació i racionalisme. L’arribada del franquisme va suposar el trencament d'aquesta línia pedagògica i fins i tot l'enderroc d’altres edificis escolars de la ciutat. L'escola de Can Rull en ser l’únic equipament que tenia el barri es va salvar perquè des d’abril de 1939 s’hi feia la catequesi d’Acció Catòlica de la parròquia de la Puríssima, i també era l'espai on s'hi va celebrar la Misa del barri fins a l'aixecament de l'església parroquial de Sant Antoni. El 1941 l'escola de Can Rull fou rebatejada amb el nom d’Agrupación Escolar Mossén Cayetano Clauselles i posteriorment, el 1962, quan es va construir un nou centre escolar, va esdevenir el parvulari de l'Agrupación Escolar Jacinta Duran. El març de 1976 s'hi van fer obres per tal de convertir les dues aules i l'espai comú que tenia el disseny original, en cinc aules. El 1988 s’hi va traslladar l’Escola de Persones Adultes de Can Rull que havia començat a funcionar el curs 1983-84. L'edifici s'ha mantingut bàsicament en aquest estat tot i que i s'hi han fet millores per a ser un edifici adaptat. L'escola d'adults de Can Rull acull les meses electorals en les eleccions que es fan al barri vell.
La ciutat compta amb 38 escoles d'educació pública d'Infantil i Primària. Una d'elles és L'Escola Teresa Claramunt, un centre educatiu on s'imparteix educació primària. Va començar a impartir classes el curs 1998-1999. Escola llargament reivindicada pel veïnat, és el resultat de la fusió de dos centres de primària del mateix barri: l'Escola Riu-sec i l'Escola Narcisa Freixas.[26] El nom del centre el va triar la comunitat educativa i va guanyar Teresa Claramunt i Creus (1862-1931), treballadora i sindicalista del ram tèxtil del barri.[27]
Educació Secundària
Disposa de 16 instituts públics (Institut Agustí Serra i Fontanet, Institut Ca n'Oriac, Institut Escola Industrial, Institut Ferran Casablancas, Institut Joan Oliver, Institut Jonqueres,[28] Institut Les Termes, Institut Miquel Crusafont i Pairó, Institut Pau Vila, Institut Ribot i Serra, Institut Sabadell, Institut Vallès, Institut La Serra, Institut Arraona, Institut Narcisa Freixas i Institut Castellarnau).[29]
Educació concertada
A Sabadell hi ha 23 escoles concertades que ofereixen les etapes d'Infantil, Primària i/o Secundària.
Educació Universitària
Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat d'Economia i Empresa, i una de les seus de la Facultat d'Enginyeria (Escola d'Informàtica), al carrer d'Emprius, 08202.
Museu municipal, situat en un antic casal construït el 1859 pel fabricant local Antoni Casanovas, el 1931 va ser fundat amb el nom de Museu de la Ciutat. El seu primer fons eren col·leccions d'arqueologia, de paleontologia i d'art. No va ser fins a 1970 que es va constituir com a Museu d'Història. Actualment té mostres de la història de la ciutat des de la prehistòria fins a l'actualitat. Exposicions permanents: El poblament del territori de Sabadell, de la prehistòria a l'antiguitat tardana dedicada a la història més antiga del territori, Sabadello, el naixement d'una vila (segles xi-xv) dedicada als primers anys de la ciutat actual, Manufactura i menestrals, Sabadell del segle xvi al xviii dedicada als inicis de l'expansió industrial, Maquinària tèxtil, segles xvix i xx dedicada a l'època daurada de la indústria a la ciutat i Del vapor a l'electricitat.
Museu municipal, situat a l'antiga residència de Pere Turull. La seva col·lecció mostra l'evolució de la ciutat des de final del segle xix fins als anys 1930.
Exposicions permanents: La Col·lecció, 1875-1936 :Academicismes del segle xix, de l'Art Nou als anys 30 i La casa fàbrica Turull: Estances públiques i privades d'una família burgesa del segle xix.
Inaugurat l'any 1969. Dedicat a la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils. L'Institut conserva la millor col·lecció de mamífers fòssils de l'Estat i una de les més importants del món. Compta amb una renovada exposició permanent, una extensa biblioteca especialitzada i diversos laboratoris.
Museu del Gas, ubicat a la plaça del gas, ha estat inaugurat al desembre de 2011 i és el primer museu dedicat al gas i a l'energia de tot l'Estat espanyol.
L'Agrupació Astronòmica de Sabadell[31] té la seu al parc de Catalunya des del 1993. L'edifici compta amb una sala d'exposicions, un auditori, biblioteca, i un observatori en forma de torre cilíndrica on hi ha la cúpula amb el telescopi.
Per la seva antiguitat, en el camp de les arts destaca l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada, entitat fundada l'any 1880 que l'any 2010 va rebre la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural com a reconeixement a la seva contribució centenària a la cultura.
Com a part del seu patrimoni cultural i col·lectiu, Sabadell és ric en localismes que comparteix amb la resta del Vallès o que són exclusius de la ciutat. Tanmateix, el poder uniformador dels mitjans de comunicació nacionals, que usen l'estàndard de la llengua, està arraconant o fent desaparèixer aquesta diversitat.[32] L'any 2016, la Comissió Permanent per la Llengua a Sabadell va impulsar la campanya Per la Salut del català, compartim les nostres paraules, la qual va tenir la finalitat de donar a conèixer als ciutadans les paraules autòctones de Sabadell per tal d'afavorir la reintroducció en el lèxic quotidià. Posteriorment, durant la temporada 2016-17, Ràdio Sabadell va dedicar un espai a càrrec de David Vila i Ros, titulat Ciutat de paraules, on s'explicava un mot amb origen sabadellenc amb la intenció que els oients el fessin servir. Una vintena d'aquests mots i frases fetes han estat recopilats en un llibre que duu el mateix títol. Alguns exemples del parlar propi de Sabadell són els següents:[33]
L'entitat esportiva més rellevant és l'equip de futbol més representatiu de la ciutat el Centre d'Esports Sabadell, que encara que actualment disputi a la 2a divisió B espanyola (3a categoria) té una important història al darrere. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisió, 43 a 2a i fins i tot va participar en una edició de la Copa de Fires (actual copa de la UEFA) i va jugar una final de la Copa del Rei.
Altres entitats esportives rellevants de la ciutat són el Club Natació Sabadell (CNS), amb més de 35.000 socis,[36] el Cercle Sabadellès 1856, amb uns 4.000 socis i la Unió Excursionista de Sabadell,[37] amb gairebé 3.000. Un altre club important de la ciutat és el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'àmbit del futbol sala i del bàsquet. Tot i això en el bàsquet el club més important de la ciutat és la Unió Bàsquet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisió de la lliga espanyola de bàsquet.
La ciutat també acull el Tennis de Taula Sabadell, fundat al juliol de 2016 [38] per exjugadors de Superdivisió i Divisió d'Honor, entre ells Mònica Weisz Romero).[cal citació] El club neix com a escissió del Club Falcons de Sabadell.[cal citació] Té com a seu principal la Sala Emprius al barri de Covadonga de Sabadell.[39]
El 26 de setembre del 2010 es va inaugurar la Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya, l'únic pavelló esportiu d'atletisme d'aquestes característiques de Catalunya que compleix amb la normativa internacional d'atletisme, la qual cosa l'habilita com a seu de campionats i competicions d'alt nivell.[40]
L'any 2012 es va crear el club de rugbi de la ciutat, Sabadell Rugby Club. Un any després, el març del 2014 va ser refundat. Actualment, el club disposa de dos equips sèniors: el masculí i el femení. L'equip masculí, que ha participat durant 4 anys a la competició catalana, opta a lluitar aquest any 2018 per obtenir el títol de campions de Primera Catalana. A més, enguany el club sabadellenc ha realitzat un acord amb el Club de Rugby Sant Quirze per tal de crear l'Escola de Rugbi del Vallés.
Festes locals
A la ciutat hi ha dos dies festius locals cada any.
Cap de setmana després del primer divendres de setembre: Festa Major. S'hi balla el Ball del Rodet i el Ball de la Bola També es fa el «Ball De Gegants», «El Despertar de Festa Major» i des del darrer any «El Gran Ball de tots els Gegants de Sabadell».
Infraestructures i transport
Carretera
Per l'oest, Sabadell connecta amb l'autopista C-58 en tres punts diferents. Aquesta autopista comunica la ciutat tant amb Terrassa i Manresa com amb Barcelona. Travessa tota la ciutat la N-150 (Carretera de Barcelona entre l'entrada sud i la Ronda Ponent i Carretera de Terrassa entre la Ronda de Ponent i la sortida/entrada nord), antigament usada per anar a Barcelona, i que avui dia connecta en un sentit amb Terrassa i per l'altre amb Barberà i Cerdanyola. A l'est, hi ha la C-155, que connecta amb Granollers. Al sud-est, hi ha la carretera B-140, que comunica amb Santa Perpètua de Mogoda. Al nord-est, hi ha la Carretera de Prats de Lluçanès (B-124), que connecta amb Castellar del Vallès. Al nord hi trobem la Carretera de Matadepera (BV-1248), que comunica amb aquesta població.
Pel que fa a les rondes de la ciutat, actualment disposa de la Ronda Oest (C-58C), que connecta la C-58 amb la carretera de Matadepera (BV-1248) per l'oest del nucli urbà, entre els barris de Castellarnau i Can Llong. També està previst l'arribada del Quart Cinturó (B-40), que farà de Ronda Nord, connectant l'actual Ronda Oest amb la carretera de Castellar.
Sabadell disposa d'un aeroport destinat a l'aviació general (vols no regulars ni comercials), a la formació de pilots, serveis d'aerotaxi i publicitat amb volum d'unes 35.000 operacions anuals.[41] Actualment és propietat d'AENA, tot i que el Govern de la Generalitat en reclama el traspàs.
Autobús interurbà
Es pot arribar a Sabadell amb les diferents línies de bus interurbà que donen servei a la ciutat:
Línies d'alta capacitat
Línia A1: Sabadell (Can Deu) - Barcelona
Línies interurbanes per tram urbà
Línia B1: Sabadell (Avinguda Paraires) - Badia
Línia B2: Sabadell (Avinguda Paraires) - Ripollet
Línia B3: Sabadell (Plaça del Mestre Planas) - Matadepera
La ciutat compta amb 17 línies de feiners lectius, 16 de feiners no lectius, 13 de dissabtes, 6 de diumenges i festius i 7 de diumenges i festius d'estiu operades per la cooperativa Transports Urbans de Sabadell S.C.C.L., que fou fundada el desembre de 1980, en forma de cooperativa.[42]
Línies que circulen els dies laborables:
* Línia 1: Can Deu - Estació Sud
* Línia 2: Can Deu - Creu de Barberá
* Línia 3: Can Deu - La Romànica
* Línia 4: La Roureda - Can Roqueta - El Poblenou
* Línia 5: Can Rull - Les Termes
* Línia 7: Castellarnau - Can Puiggener
* Línia 8: La Roureda - Estació Sud
* Línia 44: Cifuentes - El Poblenou
* Línia 55: Can Llong - Les Termes
* Línia 10: Sant Julià - Plaça Picasso
* Línia 11: Castellarnau - Sant Pau de Riu Sec
* Línia 11 Exprés: Avinguda de La Pau - Plaça d'Espanya
* Línia 12: Sabadell Centre - Sant Quirze
* Línia 14: Parc Taulí - Can Roqueta
* Línia 15: La Bassa de Sant Oleguer - Centre
* Línia 23: Cifuentes - San Bernat - Taulí - La Salut - El Poblenou - Can Roqueta
* Línia 80: La Plana del Pintor - Plaça Picasso
Els dies feiners NO circulen les línies anteriors sinó circulen les següents:
* Línia F1: Can Deu - Estació Sud
* Línia F2: Sant Julià - La Creu de Barberà
* Línia F3: Can Deu - La Romànica
* Línia F4: La Roureda - El Poblenou
* Línia F5: Castellarnau - Les Termes
* Línia F6: Pl. Catalunya - Sant Pau de Riu-Sec (només els festius comercials)
* Línia F15: La Bassa de Sant Oleguer - Centre (només els festius d'estiu)
La ciutat compta amb 17 línies de feiners lectius, 16 de feiners no lectius, 13 de dissabtes, 6 de diumenges i festius i 7 de diumenges i festius d'estiu operades per la cooperativa Transports Urbans de Sabadell S.C.C.L., que fou fundada el desembre de 1980, en forma de cooperativa.[42]
↑Prat Fernàndez, Cesc. Sabadell, dit i escrit. Ajuntament de Sabadell. Museus Municipals, desembre de 2012, p. 139 (Made in Sabadell). ISBN 978-84-922173-1-1.
↑«Segle XX». Arxivat de l'original el 2024-06-13. [Consulta: 29 juny 2022].
↑Argemí Relat, Mercè. D'Arraona a Sabadell. El naixement de la vila al voltant d'un mercat medieval. Amics de l'Art Romànic de Sabadell, Abril de 2010, p. 43-47. ISBN 978-84-614-0004-1.
↑«La bandera de Sabadell». La ciutat. Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2010-12-23. [Consulta: 28 abril 2008].
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 102. ISBN 84-393-5437-1.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[2], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee) [3], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat) [4], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.PNG)
