A la llista d'Elo de la FIDE del març de 2022, hi tenia un Elo de 2747 punts, cosa que en feia el jugador número 3 (en actiu) de Rússia,[10] i el 18è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2788 punts, a la llista de juliol de 2011 (posició 5 al rànquing mundial).[11]
Karjakin va aprendre a jugar als escacs quan tenia cinc anys i va esdevenir Mestre Internacional als onze anys i onze mesos d'edat. El 1999 es proclamà Campió d'Europa Sub-10. El 2001, va guanyar el Campionat del món Sub-12, a Orpesa.[12][13] La primera vegada que va atreure l'atenció internacional fou el gener de 2002, quan va exercir d'analista del seu col·lega ucraïnès Ruslan Ponomariov, durant la final del Campionat del món de la FIDE de 2002, a despit que tot just acabava de complir dotze anys.[2] En aconseguir de seguida tres normes de GM als torneigs Aeroflot Open a Moscou, Alushta el maig de 2002 i al torneig internacional de Sudak l'agost de 2002, va superar Bu Xiangzhi per convertir-se en el més jove Gran Mestre en la història dels escacs a l'edat de dotze anys i set mesos exactament.
Kariakin va entrar al top-100 mundial a la llista d'Elo de la FIDE d'abril de 2005, on hi constava com a número 64 del món, amb un Elo de 2635 punts.[2] Va guanyar el torneig Young Stars of the World de 2005, celebrat a Kirishi, Rússia, del 14 al 26 de maig, amb 8½ punts (+7 =3 -1).[14] Tot just abans del torneig, es va veure involucrat, juntament amb Nigel Short en un accident de cotxe en el camí cap a l'aeroport d'Atenes i va patir ferides lleus. Posteriorment, en Short va comentar que "gairebé va canviar el rumb de la història dels escacs en evitar que el futur campió del món morís mentre era al seu cotxe".[15] A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on va tenir una mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Csaba Balogh.[16][17][18]
L'ascens cap al cim
El 2007 va formar part de l'equip del Tomsk-400 que guanyar el Campionat de Rússia per Equips amb un resultat perfecte de 9/9.[19] A la Copa del món de 2007, que servia de torneig de classificació pel Campionat del món de 2009, en Kariakin hi assolí les semifinals, on perdé contra l'espanyol Aleksei Xírov. A la llista d'Elo de la FIDE de gener del 2008, publicada tot just abans del seu divuitè aniversari, va passar per primer cop la barrera dels 2700 punts, una marca que sovint és vista com la fita que separa els jugadors d'elit de la resta de Grans Mestres, amb un Elo de 2732, que el situava en 13è lloc mundial.[2]
Posteriorment va guanyar l’ACP World Rapid Cup celebrada entre el 27 i el 29 de maig de 2010, un torneig en què va guanyar en Dmitri Iakovenko a la final per 4-3.[23] El mateix any, empatà al primer lloc al Memorial Mikhaïl Tal, tot i que quedà segon per desempat, rere Levon Aronian i per davant de Xakhriar Mamediàrov.[24] El desembre de 2010 quedà primer (exaequo amb Ian Nepómniasxi) a la 63a edició del Campionat de Rússia, tot i que va perdre el títol al playoff de desempat.[25]
El juny de 2016 fou cinquè a la Copa del President del Kazakhstan, de semiràpides, celebrada a Almaty (el campió fou Farrukh Amonatov).[42]
El desembre de 2016 va jugar el Campionat del Món de ràpides a Doha, Qatar, on fou campió puntuant 16½/21, empatat però amb millor desempat que Magnus Carlsen, i 2 punts per damunt de la resta de participants.[43][44][45][46]
En Kariakin ha participat, representant Ucraïna, en tres Olimpíades d'escacs entre els anys 2004 i 2008 (amb un total de 20 punts de 27 partides, un 74,1%). Hi ha aconseguit dues medalles d'or, a l'edició de 2004, en què Ucraïna guanyà per equips, i ell mateix obtingué el primer lloc a la classificació individual al millor jugador en el segon tauler suplent.[49]
Kariakin es va casar amb Galiya Kamalova el maig de 2014,[51] i hi té un fill que va néixer a les darreries de 2015. Anteriorment havia estat casat amb la Gran Mestre Femenina ucraïnesa Kateryna Dolzhikova.[52]
El 25 de juliol de 2009, per decret del president de Rússia Dmitri Medvédev,[53] Kariakin va obtenir la ciutadania russa.[54][55] Aquell mateix any va passar de representar la federació ucraïnesa a la russa internacionalment,[56] amb l'objectiu d'obtenir millor finançament i entrenadors. Ha viscut a Moscou des de 2009.[57]
↑Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Serguei Kariakin «benoni.de». Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 7 novembre 2010].(alemany)
