Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), va coordinar la revista Catalònia Cultura durant els anys 1986-1988 i el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991.[4] El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions. El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions.[5] A partir del 1992 va treballar a les editorials Llibres de l'Índex, Ediciones de la Tempestad, Susaeta, Tikal i Alimara. Des de 1993 va impartir classes d'expressió escrita i tallers literaris diversos i ha publicat articles i textos creatius a diferents publicacions.[4]
L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci, una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista. A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. De 1997 a 2003 va ser professor de Llengua i Literatura de secundària.[4]
En companyia de l'altre (1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. De 2010 a 2011 va tenir una columna al diari Avui[6] i va col·laborar també com a articulista i crític als suplements literaris dels diaris Avui i El Periódico de Catalunya i a les revistes L'Avenç i Revista de Girona.[4] El 2012 publicà, juntament amb el pintor Joan Mateu Bagaria, El llibre de l'any.
El 2017 publicà La música i nosaltres, amb l'editorial Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, que rescatà els seus records musicals de la Transició espanyola. El mes d'octubre de 2017 es publicà la seva novel·la Robinson, una història de purificació,[7] que queda emparentada amb el clàssic de Daniel Defoe.
Morí el 27 d'agost de 2022, als 58 anys, víctima d'un càncer.[8][9] Fou acomiadat públicament en una cerimònia a Torroella de Montgrí, vila on residia de feia anys. A l'esdeveniment s'hi congregà una munió de gent entre ells diverses personalitats literàries del país, a més de la Consellera de Cultura Natàlia Garriga i la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes Izascun Arretxe.[10] Se'n va publicar l'obra pòstuma Kennedyana, per la qual el 2023 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig.[11]
Exorcismes: antologia personal. Barcelona: Empúries, 2018, p. 254 ISBN 9788417016562.[18]
Les olors en la literatura. A cura de Vicenç Pagès Jordà. Alella: Vibop, 2018, p. 39 ISBN 9788494829918.[19]
Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction. Dibuixos de Miguel Bustos. Barcelona : Empúries, febrer del 2020, p. 398 ISBN 9788417879297.[20]
Les pudors en la literatura. A cura de Vicenç Pagès Jordà. Alella: Vibop, octubre del 2020. ISBN 9788412030976.
