La color (del latin: color, -ōris; ⓘ)[1] es la sensacion causada per la lutz quand aquesta arriba e es percebuda per l'uèlh, lo cervèl e nòstra experiéncia. La percepcion de color es grandament influenciada per las colors adjacentas dins la scèna visuala. Lo tèrme de color tanben es emplegat per tal de designar la proprietat dels objèctes que generan aquelas sensacions.
Classificacions
La problematica de la color e son estudi es plan ampla e se pòt abordar dempuèi lo domeni de la fisica, la percepcion fisiologica e psicologica, la significacion culturala, l'art, l'industria, etc.
Las tres colors citadas son las que mai de possibilitats donavan al pintor. Cal considerar a mai qu'aqueles pigments son de compausants quimics que de còps que i a reagisson amb l'aglutinant, amb un autre pigment o sul supòrt ont son estats aplicats. Èran doncas de descartar los pigments pas gaire estables.
En realitat existisson dos sistèmas de colors primàrias: las colors primàrias lutz e las colors primàrias pigment.
Se agacham amb atencion los dos cercles cromatics observarem que las primàrias lutz son las segondàrias pigment e que las primàrias pigment son las segondàrias lutz.
La fisica de la color
La radiacion electromagnetica es una barreja de radiacion de divèrsas longors d'onda e d'intensitats. Quand aquesta radiacion a una longor d'onda compresa dins lo reng visible dels umans (aperaquí 380 nm a 740 nm[3][4]), se sona lutz. L'espèctre de la lutz emmagazina l'intensitat de cada longor d'onda. L'espèctre complet de la radiacion provenent d'un objècte determina l'aparença visuala de l'objècte, comprés la color percebuda. Coma anam veire, i a mai de diversitat espectrala que de sensacions de color. En realitat se pòt definir una color coma l'ensems de totes los espèctres que nos provesisson la meteissa sensacion de color.
Una superfícia que rebat difusament la lutz de totas las longors d'onda per igual es percebuda coma blanca, mentre qu'una superfícia qu'absorbís totas las longors d'onda e ne rebat pas cap serà percebuda coma negra.
La taula de color se deu pas interpretar coma una lista definitiva, l'espèctre pur de las colors es continu e lo fach de lo partir en colors diferentas depend de la cultura e dels gostes. Pr'aquò, l'intensitat de l'espèctre de colors pòt alterar sa percepcion considerablament. Per exemple, un irangejaunenc de bassa intensitat es marron e un jaune verdós a bassa intensitat es verd oliva.
Sistèmas de representacion de la color
Un modèl de color es un modèl matematic abstrach que descriu lo biais que se pòdon representar las colors coma de tuples de numèros, normalament tres o quatre valors o compausants de color. En seguida aquí una lista de modèls o sistèmas que descrivon de biaisses de modelar las colors.
Los noms de las colors tenon un ligam plan estrech amb la lenga e la cultura de cada airal. Malgrat aquò, existís una certa regularitat per çò qu'es dels tons considerats basics (onze): las culturas que sonque an doas paraulas per las colors parlan de "blanc-clar" e "fosc-negre". Lo seguent en frequéncia d'emplec es lo roge e puèi un tèrme que signifiqui o blau o alara verd (dins fòrça lengas son una meteissa color). Seguisson en frequéncia marron e jaune e completan los tons basics aqueles que son de variantas mai claras o foscas dels primièrs: lo ròsa, l'irange, lo grana e lo gris.
↑Los tenchurièr participèron tanben a l'elaboracion d'aquela concepcion de las colors.
↑Dins de condicions optimalas, un uelh uman pòt percebre de radiacions anant de 310 a 1 100 nm ((en) D. H. Sliney, « What is light? The visible spectrum and beyond », Eye, vol. 30, n°2, 2016, pp. 222–229 e W. C. Livingston, Color and light in nature, Cambridge University Press, 2001.
↑Aquò correspònd a un espèctre frequencial anant de 400 a 790 THz. Pasmens, aquela notacion es mai rara.