Un armorial (anglès: roll of arms, armorial; castellà: armorial, libros de armería; francès: armorial; italià: stemmario) és un recull d'escuts d'armes. Molts heraldistes utilitzen aquest terme per indicar qualsevol col·lecció d'escuts, tant si es compon d'imatges soles com de blasons sols o d'ambdós elements. Tanmateix, més correctament, només la col·lecció completa d'escut i blasó es pot definir com a armorial, mentre que les col·leccions d'imatges s'haurien de descriure com a col·leccions d'escuts i les col·leccions de blasons com a blasonaris.
En heràldica, apareix com un registre, taula o diccionari (per ordre alfabètic), que estableix una correspondència entre una llista de cognoms o comunitats senceres, històricament existides (actuals, o desaparegudes), i els armorials, és a dir, les imatges figuratives que els simbolitzen. Alguns armorials antics estan il·lustrats, mentre que d'altres es limiten a una descripció en paraules, no il·lustrada, que s'anomena blasonament.
Els escuts medievals, elaborats fins al segle xvi, han estat considerats universalment des de fa temps pels especialistes del sector com la principal font primària a la qual es refereixen per a l'estudi historiogràfic de l'heràldica.[1][2][3]
L'escut, a més de la descripció il·lustrada i textual de l'emblema (o escut), pot aportar una possible explicació de la seva elecció, els llocs geogràfics on consta un cognom. Els cognoms presents a l'armorial es relacionen amb famílies d'origen antic i nobiliari, a les quals, com a confirmació independent de l'armorial, també és possible trobar topònims com palaus, galeries, capelles i esglésies cristianes. Per exemple, hi ha armorials de famílies nobles, del patriciat, dels exèrcits, i de les genealogies episcopals del clergat catòlic i protestant.
Hi ha catalogats de manera única als arxius i museus estatals de diversos països uns 350 armorials, dels quals uns 130 són anglesos, 80 francesos, 40 espanyols i 20 italians o alemanys.
Rotlle dels escuts de Zuric: Línies dels comtes palatins de Tübingen
Especialistes com Jean-Bernard de Vaivre o Ottfried Neubecker diferencien les col·leccions d'escuts o armorials, segons el seu suport:[5][6]
Armorials en rotllos: es tracta de col·leccions d'escuts reduïts a la forma d'un escut, en pergamins enrotllats, que generalment es caracteritzen pel rigor descriptiu. A més, com a mínim inclouen un registre d'esdeveniments contemporanis i permeten la identificació de personalitats històriques individuals i els seus escuts heràldics.
Codis: llibres manuscrits que inclouen diferents tipus de continguts d'informació, estructurats per parts (equivalents a seccions o grans capítols). Aquest segon tipus de format és el més freqüent entre els armorials ibèrics que ens han arribat, en el qual trobem la part dedicada a l'heràldica amb les descripcions que constitueixen el propi armorial, enriquida per una breu descripció heràldica textual.
En canvi, altres especialistes, com Martí de Riquer, distingeixen els armorials segons les característiques del contingut que s'hi representa:[7]
Armorials amb escuts il·lustrats: mostren el dibuix o la representació gràfica de l'escut, quasi sempre en color o proveïts d'una codificació interna suficient per determinar i reconstruir la imatge original.
Armorials amb escuts amb blasons: presenten la descripció heràldica en forma textual, generalment amb un llenguatge i una terminologia tan estrictament tècnics com intraduïbles a la llengua actual.
Armorials amb escuts mixts: combinació dels dos tipus anteriors.
Finalment, altres autors classifiquen els armorials en funció del seu contingut:
Armorials amb escuts d'ocasió: armorials redactats a causa d'una efemèride, per exemple, el Rôle d'armes du traité de Guérande, elaborat per a 250 cavallers el 1381, amb motiu de la signatura d'aquest tractat. A Castella es pot trobar el Protocolo del Torneo de Valladolid, de 1527, obra de García Alonso de Torres.
Armorials d'escuts generals: armorials que registren tots els ordes eqüestres o llinatges d'un territori, com ara l'Armorial de Gelre, escrit entre 1370 i 1414, que recull 1.700 escuts cavallerescos relatius a tota Europa. També es pot esmentar el Tractat d'Armoria, dels segles xvi i xvii, referit a Catalunya.
Armorials d'escuts aixecats: armorials principalment d'origen anglosaxó que recullen escuts a partir d'alguna característica de la il·lustració, com envans, parts i figures.
Armorials d'escuts residuals: obres literàries dins de les quals es descriuen textualment conjunts d'escuts heràldics.
El primer armorial conegut és de l'any 1130, tot i que caldran cinquanta anys més fins que apareguin les primeres col·leccions oficials. Així, les primeres col·leccions daten de mitjans del segle XIII, como el Glover's Roll (c. 1245), el Liber Additamentorum de Mateu de París (c. 1250) o el Rôle d'armes Bigot (c. 1254).[8][9]
Quan, a partir de finals del segle xii, els escuts adquireixin un caràcter regular i hereditari, els heraldistes prendran el costum a elaborar fitxes i repertoris sistemàtics, en els quals es representaven les armories de les famílies. D'aquesta manera, s'han pogut documentar més d'un milió d'escuts i armories medievals, anteriors al segle xvi. Aquests armorials medievals apareixen en tot tipus de suports: volutes, quaderns o registres, però també decoracions murals, escultures, pintures o vitralls, etc.
Tanmateix, és important assenyalar que històricament hi ha múltiples fonaments per plantejar la hipòtesi que el manteniment dels arbres genealògics i els vincles de consanguinitat i parentiu entre les famílies aristocràtiques i les principals famílies de la burgesia mitjana mercantil i militar, no només als nivells més alts dels hereus al tron, havien estat creats segles abans, encara que no se n'hagi conservat el rastre en documents escrits públics. Només cal pensar en les rígides regles sobre la primogenitura, sobre la no dispersió de l'herència i sobre la propietat de la terra de l'aristocràcia, dels matrimonis concertats per raons d'estat o per la realpolitik, per deduir que aquestes idees s'havien de plasmar en l'heràldica.
Cap armorial ha aconseguit descriure la totalitat d'escuts del país del qual és originari. A França, per encàrrec de Lluís XIV, es va intentar crear un armorial complet, l'Armorial Général de France, amb l'objectiu fiscal de la proporcionalitat dels impostos vers el rang social. Tot i no completar-se, es reuniren més de 120.000 escuts, dels que només 20.000 d'ells eren de famílies nobles.
Liber additamentorum de Mateu de París, conjunt d'il·lustracions marginals que acompanyen els manuscrits il·luminats d'aquest cronista: Chronica maiora i Historia Anglorum (no es tracta pròpiament d'un rotllo); els manuscrits daten d'entre 1244 i 1259, de l'època del regnat d'Enric III, i contenen dibuixos d'escuts amb anotacions llatines.[11]
Walford's Roll (Londres, British Library, Harley MS 6589, f. 12,12b), rotllo anglès de c. 1275, conté 185 escuts amb blasons.
Camden Roll (Londres, British Library, Cotton Roll, 8), rotllo anglès de c. 1280, conté 270 escuts pintats, 185 dels quals amb blasons.
Dering Roll (Londres, British Library), rotllo de finals del segle xiii, conté 324 escuts pintats sobre pergamí (210 mm d'ample × 2640 mm de llarg).[12]
St George's Roll (Londres, College of Arms, MS Vincent 164, f. 1–21b), rotllo anglès de c. 1285, conté 677 escuts pintats.
Charles' Roll (Londres, Society of Antiquaries, MS517, còpia del segle xv), rotllo anglès de c. 1285, conté 486 escuts pintats. J.R. Planché dona el nom de Charles' Roll a una còpia del Walford's Roll amb 700 escuts dibuixats a ploma i tinta feta per Nicholas Charles (m. 1613) el 1607; segons Nicholas Charles l'original li hauria estat cedit pel rei d'armes de Norroy.[10]
Lord Marshal's Roll (Londres, Society of Antiquaries, MS 664, vol.1, f. 19–25), rotllo anglès de 1295, conté 565 escuts pintats.
Collins' Roll (Oxford, Queen's College, MS 158, p. 366–402, còpia de c. 1640, actualment a Londres, College of Arms), rotllo de 1296, conté 598 escuts pintats.
Falkirk Roll, rotllo ocasional anglès de c. 1298, conté 115 escuts amb blasons; enumera els cavallers que van participar amb el rei Eduard I a la batalla de Falkirk el 1298; n'existeixen diverses còpies; la còpia de la British Library (Harley MS 6589, f.9–9b) es trobava antigament a la Cambra del Tresor de París el 1576.[10]
Galloway Roll (Londres, College of Arms, MS M.14, f. 168–75, còpia de Sir Thomas Wriothesley, Garter King of Arms, m. 1534), rotllo anglès de 1300, conté 259 escuts amb blasons.
Rotllo de Caerlaverock o Poema de Caerlaverock (Londres, British Library, Cotton MS Caligula A XVIII, f. 23b–30b, còpia gairebé coetània en vitel·la), rotllo de 1300, conté 110 blasons poètics sense imatges. N'existeixen dues còpies més, fetes per Glover a partir d'una font original diferent ara perduda, una al College of Arms de Londres, l'altra a l'Oficina del Rei d'Armes de l'Ulster, a Dublín. L'original va ser fet l'any 1300 per heralds anglesos durant el setge d'Eduard I al castell de Caerlaverock, a Escòcia.[14]
Stirling Roll (Londres, College of Arms, MS M.14, f. 269–272, còpia de Sir Thomas Wriothesley, Rei d'Armes de la Lligacama, m. 1534), rotllo anglès de 1304, conté 102 escuts.
Stepney Roll, rotllo ocasional anglès que enumera els cavallers presents al Torneig de Stepney l'any 1308.[15]
Great Roll, Parliamentary Roll o Banneret's Roll (Londres, British Library, Cotton MS Caligula A, XVIII), rotllo anglès de c. 1312, 19 folis de vitel·la (de 6" × 8,25"), amb noms i blasons de 1.110 nobles, bisbes, cavallers i senyors.[16]
Dunstable Roll, armorial ocasional anglès que enumera els cavallers presents al Torneig de Dunstable l'any 1334.[17]
Calais Roll, rotllo anglès de 1346 o 1347, conté 116 escuts amb tinta marró, amb indicació de les tintures. El rotllo probablement es va fer a finals del segle xvi a partir de les transcripcions dels comptes conservats per Walter Wetewang, tresorer reial entre 1346 i 1347, on es recollien els salaris pagats als participants al setge de Calais. Tot i existir-ne uns vint manuscrits del segle xvi, el rotllo va ser classificat com a espuri per Wagner,[16] però com «un dels pilars documentals dels estudis militars del segle XIV» per Ayton.[18][19]
Salisbury Roll, rotllo anglès conservat en dues versions similars, el rotllo original, de c. 1463,[21] conservat a la col·lecció del duc de Buccleuch, descendent de la família Montagu, i la «còpia A», feta cap al 1483–1485,[22] conservat a la col·lecció de la British Library (Add MS 45133); conté escuts de la família Montagu, comtes de Salisbury. La «còpia A» era antigament a la col·lecció de Sir Thomas Wriothesley, Reis d'Armes de la Lligacama de 1505 a 1534 i més tard va ser propietat de William Smith, rector de Melsonby (m. 1735).[23] Els dos exemplars es troben ara a la British Library de Londres.
França
Rôle d'armes Bigot (París, Bibliothèque nationale, Fonds français no. 18648, f. 32–39), rotllo francès de 1254, conté 300 escuts.
Armorial Wijnbergen, rotlle francès en dues parts, la primera de c. 1265–1270, la segona de c. 1270–1285, conté 1.312 escuts pintats. Durant molt temps es va conservar a la Royal Dutch Association of Genealogy & Heraldry, però va ser retornat i actualment se'n desconeixen els propietaris.
Rôle d'armes Chifflet-Prinet (Besançon, Bibliothèque Municipale, Collection Chifflet, MS 186, p. 145–154), rotllo francès de c. 1285–1298, conté 147 escuts amb blasons.
Armorial du Hérault Vermandois (París, Bibliothèque nationale, MS. français 2249, còpia del segle xv), rotllo francès de c. 1285–1300, conté 1.076 blasons.
Armorial Le Breton, rotllo de c. 1292, conté 580 escuts (230 dels quals no són identificats), amb 144 escuts afegits al segle xv, i altres 15 afegits c. 1530.
Les col·leccions més antigues d'escuts d'armes no es conserven en forma manuscrita, sinó en forma de frisos heràldics, pintats a parets o bigues de fusta, derivats de la pràctica anterior de penjar els escuts heràldics dels convidats a les parets en ocasions festives. Entre els frisos més antics conservats destaca el de la basílica de Valère, al Valais, datat l'any 1224.[24]
Clipearius Teutonicorum, de Conrad de Mure, d'entre 1260 i 1264, la més antiga col·lecció de blasons, amb descripcions llatines dels escuts, del Sacre Imperi Romanogermànic.[24]
Armorial de Torí , de 1312), 119 escuts dels assistents a la coronació d'Enric VII.
Codex Manesse, tot i que tècnicament no és un armorial, els escuts que acompanyen els retrats dels cantants són una font important per a l'heràldica de principis del segle xiv.
Armorial de Hans Ingeram , de 1459, 280 pàgines amb prop de 1.100 escuts.
Wappenbuch der österreichischen Herzöge, d'entre 1445 i 1457, 50 folis amb uns 170 escuts.
Wernigerode Armorial, rotllo d'armes bavarès d'entre 1486 i 1492, conté 524 pàgines, 477 de les quals estan il·lustrades amb entre un i trenta escuts d'armes (la majoria de les pàgines tenen quatre escuts cadascuna).
Stemmario Trivulziano, rotllo milanès de la segona meitat del segle xv, conté aproximadament 2.000 escuts; conservat a la Biblioteca Trivulziana, a Milà. Atribuït a Gian Antonio da Tradate, estava en poder de Gian Giacomo Trivulzio, que va servir com a condottiero milanès entre 1465 i 1483. Blasona les armes ducals, així com les d'algunes famílies vinculades com els Brandolini, Savelli, Colonna, Orsini, Scaligeri, Este i Gonzaga. També s'inclouen les armes dels comerciants-banquers alemanys Fugger.
Libro del conosçimiento de todos los rregnos, de c. 1385. Va més enllà de l'àmbit d'un mer armorial, ja que de fet és un diari de viatge fictici, que descriu la geografia del món conegut, identificant totes les terres, reis, senyors i els seus dispositius armorials. El propòsit principal del llibre segueix sent el d'un armorial, però modelat en el gènere del diari de viatge popularitzat per Marco Polo i John Mandeville.
Armorial de la Cofradía de Santiago, armorial dels cavallers de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa, actualitzat contínuament des de la fundació de l'orde el 1338 fins al segle xviii.
Portugal
Livro pintado e dourado do Rroll dos Sygnaes e pendons dos cavalleyros portugueses que forom na Batalha do Çelado, del segle xiv, que es conservava a la biblioteca de Manuel de Castelo Branco, segón comte de Vila Nova de Portimão.[25]
Livro do Guarda-ropa de El-Rei D. Manuel, del segle xv, del qual només se'n conserva una còpia posterior.[25]
Polònia
Insignia seu clenodia Regis et Regni Poloniae(1454–1480), també coneguda com Joies Długosz, per ser escrita per l'historiador medieval Jan Długosz; l'original s'ha perdut, però es conserven set còpies manuscrites de finals del segle xv.[26]
Livro da Nobreza a Perfeiçam das Armas, armorial oficial portuguès de c. 1521–1541, compilat per António Godinho, secretari del rei Joan III de Portugal. Segueix el model del Livro do Armeiro-Mor, essent la seva actualització, però ometent els capítols sobre els Nou Dignes, els electors de l'emperador i els pars de França.
Siebmachers Wappenbuch, rotllo general d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic, compilat per Johann Siebmacher cap al 1605.
Thesouro da Nobreza, rotlle general portuguès, compilat per Francisco Coelho, rei d'armes de l'Índia, el 1675. Inclou les armes reals i imaginàries de les dotze tribus d'Israel, dels Nou Dignes, dels emperadors romanogermànics, dels pars de França, dels electors de l'Imperi, de la cavalleria i dels ordes regulars de Portugal, d'algunes ciutats del dominis d'ultramar de Portugal, de les ciutats i principals pobles de Portugal, dels reis i reines de Portugal, dels ducs i marquesos de Portugal, dels comtes de Portugal i de les famílies nobles portugueses.
Tractat d'Armoria, dels segle xvi al segle xvii, inacabat, obra de Jaume Ramon Vila, prevere de la catedral de Barcelona i heraldista. Quatre llibres amb escuts catalans, però també digressions històriques, per exemple relacionades amb el descobriment d'Amèrica, amb alguna informació diferent del corpus històric actual.
Nouvel armorial belge, ancien et moderne, précédé de l'art héraldique et ses diverses applications, de Georges Dansaert, publicat a Brussel·les per edicions J. Moorthamers, 1949.
Armoiries de personnes physiques et d'association familiale en communauté française, de Jean-Paul Springael, editat per la direcció del Patrimoine culturel.
Public Register of Arms, Flags and Badges of Canada, armorial digital d'armes, banderes, divises i altres dispositius heràldics concedits per l'Autoritat heràldica del Canadà.
Referències
↑Pastoureau, Michel. Traité d’heraldique (en francès), 1979, p. 255.
↑ Juan José Martinena Ruiz (introducció, estudi i notes). Libro de armería del Reino de Navarra (en castellà), 1982, p. 25.
↑Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 33 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris; 284). ISBN 84-297-4706-0.
↑Vaivre, Jean-Bernard de. Elements d´héraldique médievale: Orientation pour l´étude et l´utilisation des armoriaux du Moyen Âge (en francès), [19--], p. 4.
↑Neubecker, Ottfried. Le grand livre de l´héraldique (en francès), 1993, p. 28-38.
↑Rolls of Arms Henry III: The Matthew Paris Shields (–59); Glover's Roll (–58) and Walford's Roll (); Additions and Corrections to A Catalogue of English Mediaeval Rolls of Arms. Edited by Thomas Daniel Tremlett Edited by Hugh Stanford London. Rolls of Arms Henry III. Published in 1958 in series "Aspilogia" by Boydell Press
↑Payne, Ann. «The Salisbury Roll of Arms, c. 1463». A: Daniel Williams (ed.). England in the Fifteenth Century: Proceedings of the 1986 Harlaxton Symposium (en anglès). Woodbridge: Boydell Press, 1987, p. 187-198.
↑Crane, Susan «Representations of Courtship and Marriage in the Salisbury Rolls». The Coat of Arms: Journal of the Heraldry Society, 3rd series, 6/1, 2010, pàg. 1-15.
↑ 25,025,1O Marquês de Abrantes. Introdução ao Estudo da Heráldica (en portuguès). 27. Instituto de Cultura e Língua Portuguesa, 1992, p. 31-32 (Série Biblioteca Breve).
↑Znamierowski, A. Herbarz rodowy (en polonès). Varsòvia: Świat Książki, 2004, p. 336. ISBN 83-7391-166-9.
Bibliografia
Ayton, Andrew. «The English Army and the Normandy Campaign of 1346». A: England and Normandy in the Middle Ages. Londres: Hambledon Press, 1994.
.jpg)
