El terme municipal és travessat pel riu Llucena. El paisatge és muntanyós i típicament mediterrani, de bosc baix i camps d'oliveres i ametlers. Té una altitud mitjana és de 370 msnm i hi predomina el clima mediterrani.
Història
Va pertànyer a la Tinença de l'Alcalatén. Després de la conquesta cristiana, Jaume I (1208-1276) concedí el domini jurisdiccional, cap al 1233, a Ximeno II d'Urrea, qui l'havia pres; continuà el senyoriu dins la família, que reuní posteriorment el títol de comtes d'Aranda, fins a l'extinció dels senyorius en 1818. En 1602 es constituí com a parròquia i l'any 1726 va segregar-se de Llucena i es convertí en un municipi independent.
Economia
L'activitat principal del municipi és la indústria taulellera, i les activitats terciàries i agrícoles hi tenen menor entitat. S'hi cultiven ametles, olives i hortalisses.
La població figuerolenca ha fluctuat durant el segle XX amb tendència a la baixa. La seua indústria ceràmica ha conegut un cert auge que, a partir de l'expansió de la de l'Alcora, no sols ha aconseguit aturar la pèrdua de població sinó que esta va augmentar moderadament en els anys del boom econòmic.
A data de 2022, Figueroles tenia 518 habitants (INE).[5]
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.
Monuments
Església de Sant Mateu
Casa dels col·legials. Del segle xvii, és la casa dels senyors del poble.
Església de Sant Mateu. Del segle xvii, construïda sobre altra anterior, d'un barroc rural i d'una sola nau amb capelles laterals. S'hi conserva una bona col·lecció de retaules en fusta del segle xvii, originals, així com llenços interessants: d'Ànimes (mal conservat, d'escola valenciana del segle xvii), Crucifix amb la Verge, Sant Joan i la Magdalena als costats (també del segle xvii), i Sant Bernat (de 1667, possiblement de Jeroni Jacint Espinosa).
Festes i celebracions
Dia del Crist. El primer dilluns als cinquanta dies de Pasqua.
.JPG)
