Xodos

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viccionari	Viccionari

Xodos
	Bandera de Xodos Escut de Xodos
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	40° 13′ 57″ N, 0° 17′ 36″ O / 40.2325°N,0.2932°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alcalatén
Capital	Chodos (en)
Població humana
Població	117 (2023) (2,64 hab./km²)
Gentilici	Xodenc, xodenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord
Superfície	44,3 km²
Altitud	1.063 m
Limita amb	Atzeneta del Maestrat ; Vilafermosa ; Llucena ; el Castell de Vilamalefa ; Vistabella del Maestrat
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronal	Sant Cristòfol ; A partir del 14 d'agost
Organització política
• Alcalde	Juan Manuel Benages Monfort
Identificador descriptiu
Codi postal	12134
Codi INE	12055
Codi ARGOS de municipis	12055
Lloc web	xodos.es…

Xodos és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.

Confronta amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.

Vistabella del Maestrat	Vistabella del Maestrat	Atzeneta del Maestrat
Castillo de Villamalefa Villahermosa del Río Vistabella del Maestrat		Atzeneta del Maestrat
Llucena Castillo de Villamalefa	Llucena	Llucena

Geografia

Es troba al vessant oriental del cim de Penyagolosa i és un dels municipis més elevats del País Valencià, amb una altitud de 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat dalt d'una roca, en un cingle de més de setanta metres.

Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del país com ara el tossal del Marinet, amb 1.466 metres; i el cim més alt, Penyagolosa, amb 1.815 metres, on s'agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Dins del seu terme naix el riu de Llucena.

Orografia^[1]

Cabeço Pelat
Cabeço Roig
Cantera de les Pomeres
Cap de l'Esperó
Cingla de les Estaques
Collet de la Tia Bruna
Collet del Mas de la Carrasca
Collet del Mig
Collet Roig
Cova d'En Poma
Cova de l'Aigua
Cova de l'Hedra
Cova de la Foç
Cova de la Penya
Cova de la Rebollosa
Cova de la Roca del Migdia
Cova de les Calgades
Cova de les Ermites
Cova de les Forques
Cova de les Solanilles
Cova de Pasqual
Cova de Valentí
Cova del Barranc Fosc
Cova del Bou
Cova del Cumxaratero
Cova del Ferrer
Cova del Mas de Lluís
Cova del Pla de Valero
Cova Negra
Cova Plana

Cova Roja
El Carril
El Castell
El Cerrito
El Comptador
El Marinet
El Morral
El Motllopla
El Piló
El Tossal
El Tossalet
Els Planillars
Forat del Porc
L'Estret
La Cinglella
La Clapissa
La Llosa
La Paredassa
La Roca
Les Coronetes
Lloma Bernat
Lloma de Dalt
Lloma de Morratges
Massís de Penyagolosa
Moleta de Gargant
Molló del Comptador
Penyagolosa
Pla de la Creu (del barranc del Torreter)
Pla de la Creu (del mas de Marinet)
Pla de la Lloma

Pla de la Vega
Roca Blanca
Roca de l'Àguila
Roca de les Calcades
Roca de les Escales
Roca del Bou
Roca del Falcó
Roca del Migdia
Roca del Roig
Roca del Toll
Roca dels Teixos
Roca Noguera
Roca Trencada
Roques de la Rebollosa
Roques de Palanca
Roques Llises
Tossal de Fraga
Tossal de l'Albagés
Tossal de la Carrascosa
Tossal de la Noguereta
Tossal de les Calgades
Tossal de les Mallades
Tossal de Sant Cristofol
Tossal del Cabeço
Tossal del Mas de Montoliu
Tossal dels Pinarejos
Tossalet de l'Erassa

Hidrografia^[2]

Barranc de l'Estepar
Barranc de la Calderassa
Barranc de la Font
Barranc de la Font de les Ermites
Barranc de la Fontassa
Barranc de la Nevera
Barranc de la Noguereta
Barranc de la Rebollosa
Barranc de las Peñas
Barranc de les Calcades
Barranc de les Solanilles
Barranc de les Vallegueres
Barranc de Palanca
Barranc de Sant Miquel
Barranc de Valentí
Barranc de Xodos
Barranc del Cerrito
Barranc del Juncar
Barranc del Mas de la Lloma

Barranc del Mas de Llach
Barranc del Mas de Montoliu
Barranc del Mas de Vela
Barranc del Mas de Vicent
Barranc del Moregot
Barranc del Torreter
Barranc dels Clots del Mas de Paulo
Barranc dels Flares
Barranc dels Forns
Barranc Fondo
El Fontanal
Font de Gargant
Font de l'Armilla
Font de l'Arxivello
Font de la Cova
Font de les Ermites
Font de Pere Vicent
Font del Baciet
Font del Cantal

Font del Mas de la Font
Font del Mas de les Pomeres
Font del Pi
Font del Recuenco
Font del Tejuelo
Font dels Caminets
Font Nova
Font Roja
Font Trobada
Fonteta de la Valera
Fonteta del Mas d'Ahicart
Fonteta Lena
L'Aiguatxa
La Fontassa (de la casa dels Forestals)
La Fontassa (del barranc Fondo)
Les Fonts
Pou de Baix
Pou de la Carrascosa
Pou de la Noguereta

Partides i paratges^[2]

Carrascal del Mas de la Font
El Bovalar
El Cabeço
El Marinet
El Mas del Miravet
El Mas de Vela
El Portellàs
Els Telleros

Gargant
L'Estepar
La Banyadera
Pou de la Pissuela
Pou de la Rebollosa
Pou de la Vega
Pou de les Calgades
Pou de Morratges

Pou del Llop
Pou del Mas Cremat
Ullal de la Roca Trencada
Ullal de Salvany
La Canadiella
La Lloma
La Lloma de Dalt
La Solana

La Vega
La Venta
Les Carrasques Altes
Les Foietes
Les Voltes Roges
Ombria d'Otrelles
Racó del Mas de Paulo

Nuclis poblacionals^[2]

Baix la Roca
Caseta de Ombria (de la roca del Toll)
Caseta de Ombria (de Penyagolosa)
Caseta del Pla de Valero
Caseta dels Forestals
Caseta Noguera
Corral d'Edo
Corral de les Ermites
El Cabeço
El Carrascal
El Corralet
El Masico (del barranc del Torreter)
El Masico (del carrascal del Mas de la Font)
El Planas
El Pou de l'Assor
Els Col·legials
Els Posos
Ermita de Sant Cristófol
Gargant
L'Estepar

La Cantera
La Carbonella
La Carrascosa
La Crebada
La Moleta
La Noguereta
La Rebollosa
La Romera de Baix
La Solana
La Solaneta
La Vega
La Venta
Les Calcades
Les Mallades
Les Roques Llises
Les Solanilles
Malusa
Mas d'Ahicart de Dalt
Mas d'Arminyá
Mas d'Eduardo

Mas d'Otrelles
Mas de Barranc
Mas de Blau
Mas de Caixó
Mas de Cotna
Mas de Griva
Mas de Joan de Maciú
Mas de Joan del Cabeço
Mas de la Carrasca
Mas de la Font
Mas de la Lloma
Mas de les Pomeres
Mas de Llamba
Mas de Llorenc
Mas de Marinet
Mas de Miravet
Mas de Montoliu
Mas de Morratges
Mas de Palanca
Mas de Paleta

Mas de Paulo
Mas de Salvany
Mas de Sanaija
Mas de Sant Cristofol
Mas de Sergio
Mas de Vela
Mas del Curro
Mas del Porro
Mas del Pou
Mas del Roig
Mas del Sabino
Mas del Tio Celestino
Mas del Torreter
Mas del Tossal
Mas dels Marianos
Mas dels Oms
Molí de Xodos
Xodos

Història

El poble és d'origen àrab i forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del segle xiii pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254, amb delme i primícia, i hi establí el fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar.

Demografia

A data de 2022, Xodos tenia 120 habitants (INE).^[3]

Economia

L'economia de Xodos és bàsicament agrícola i incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.

Política i govern

Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Xodos (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xodos
Candidatura		Candidats	Vots		Regidors
	Partit Popular	Augusto Solsona Porcar José Luis Artero Escrig Ana María Gasch Gonell Verónica Falcó Escrig	51 ( Sí) 51 ( Sí) 38 ( Sí) 31 ( Sí)	56,00%	4 ()
	Compromís per Xodos	Miguel Ferrer Alberich	34 ( Sí)	45,33%	1 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Antonio Amador Porcar Javier Guinot Bachero Carlos Edo Pascual	8 ( No) 7 ( No) 5 ( No)	8,00%	0 ()
	Coalición de Centro Democrático	Manuel Campanario Arteaga	2 ( No)	2,67%	0
	Vots en blanc		5	6,67%
Total vots vàlids i regidors			75	100 %	5
	Vots nuls		4	5,06%
Participació (vots vàlids més nuls)			79	72,48%**
Abstenció			30*	27,52%**
Total cens electoral			109*	100 %**
Alcaldessa: Augusto Solsona Porcar (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,^[4] JEZ Castelló,^[5] Periòdic Ara.^[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2022 l'alcalde de Xodos és Miguel Ferrer Alberich, de Compromís.^[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Avelino Guidotti Gabaldón	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Avelino Guidotti Gabaldón	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Juan Gasch Aparici	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Juan Gasch Aparici	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Gasch Aparici	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Juan Gasch Aparici	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Gasch Aparici	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Manuel Benages Monfort	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Juan Manuel Benages Monfort César Segura Tena	PP PP	11/06/2011 21/02/2014	Dimissió/renúncia --
2015–2019	César Segura Tena	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Augusto Solsona Porcar Miguel Ferrer Alberich	PP Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	Miguel Ferrer Alberich	Compromís	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[7]

Monuments

El Castell. Segle XI.

Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, una excel·lent via de comunicació natural. Actualment només conserva una part de les muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Situat sobre la roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles xi i xii, en el període dels regnes de taifes, amb un origen mudèjar.

El Portal i l'Arxiu. De l'edat mitjana.

El Portal i l'Arxiu conformen el conjunt defensiu que comunica la plaça de l'Església amb l'exterior de la primitiva fortalesa, de manera que el Portal constituïx l'entrada principal del recinte emmurallat. La part superior d'esta estructura, un edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva, és l'Arxiu, que rep el nom perquè està dedicat a eixe menester.

Església de Sant Pere. Del segle xvi.

De construcció renaixentista, amb retocs posteriors, es troba dedicada a sant Pere, amb capelles consagrades a la Mare de Déu Morta i a santa Teresa. A l'interior es troben pintures que presenten motius de Xodos. Cal remarcar també el treball amb claus de la porta principal, que representa el pic de Penyagolosa, el Marinet i sant Cristòfol. El rellotge de la torre és de l'inici del segle xx, restaurat cent anys després.

Ermita Sant Cristòfol. Del segle xviii.

Petit edifici de planta quadrangular, de façana llisa, amb les parets pintades en blanc. Destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.

Ermita del Calvari

Festes i celebracions

Festes Patronals. Se celebren les primeres setmanes d'agost en honor de Sant Cristòfol i el Cor de Jesús.

Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril

Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

Sant Antoni. El 17 de gener és sant Antoni. La festa se celebra el cap de setmana, sovint el posterior, amb benedicció de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.