Està situat en el vessant septentrional de la serra de Montalgrao, en el sector nord-oest de la comarca. El terme municipal es troba entre els 800 i els 1100 metres d'altitud i és molt accidentat i esquerp, farcit de fonts com ara la dels Magraners, la de la Pinosa, la de Pierres o la dels Banys, i està solcat pel barranc de la Maimona. La població se situa en terreny accidentat i agrest.
Des de Castelló de la Plana s'accedix a esta localitat a través de la CV-20, prenent després la CV-207.
El municipi és d'origen musulmà i fon repoblat per cristians procedents del Regne d'Aragó. Va mantindre la població morisca fins a l'any 1609, quan els moriscs varen ser expulsats. Segons la tradició, el nom del poble prové del fet que la reina Elionor de Portugal vingué en 1348 a passar una convalescència i hi va morir. En el segle xviii formava part del senyoriu que pertanyia al comte de Vilanova. Allunyat de les vies de comunicació i accés amb la costa, el poble ha patit una aturada tècnica i agrària que repercutix en l'envelliment progressiu de la població i en l'emigració dels jóvens a la ciutat de València, la seua àrea metropolitana o les comarques del litoral.
Economia
Les principals activitats econòmiques són les agrícoles, i darrerament es practica l'agricultura ecològica. També l'artesania popular hi té una certa importància. Un altre component econòmic més recent és el lloguer de cases per al turisme rural.
La seua població va arribar als 462 habitants l'any 1900, però al llarg del segle xx va anar descendint de forma gradual. Tot i això, s'observa un xicotet canvi de tendència des de l'any 2000.
Aquesta col·lecció pot incloure municipis del País Valencià on el predomini lingüístic és el castellà, tanmateix s'inclouen en un sentit ampli de la definició de Països Catalans.
