El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per a referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre la mar Negra i la mar Càspia. Alguns estudis lingüístics classifiquen aquestes llengües en diverses famílies amb poca o gens d'afinitat entre si. Algunes d'aquestes famílies de llengües no tenen membres fora de l'àrea del Caucas. En conjunt, són unes llengües que destaquen pels seus grans i complexos sistemes de consonants.[1]
Família caucàsica del nord-centre, també anomenada nakh. La majoria d'acadèmics consideren les llengües nakh o llengües caucàsiques nord-orientals centrals com una família separada de les llengües caucàsiques, però altres les consideren com un subgrup de les llengües caucàsiques del nord-est.[2] Inclou:
Des del segle xix aquest tema ha atret l'atenció de nombrosos investigadors. S'ha escrit molt sobre la classificació de les quatre grans famílies de llengües del Caucas i la seva possible relació amb altres grans famílies de llengües del món. Tanmateix, el tema és molt delicat a causa de la complexa situació política i social de la zona, tant abans com després de la desaparició de la Unió Soviètica. Com en moltes altres regions del món, els arguments lingüístics es fan servir sovint en disputes territorials i moviments independentistes. Amb motiu de la pobresa del coneixement lingüístic i històric de la zona, les implicacions polítiques sovint dominen el debat.
Cap de les famílies o agrupacions que venen a continuació tenen una àmplia acceptació en cercles lingüístics.
La família de llengües caucàsiques del nord no és acceptada per la majoria dels lingüistes. Moltes de les paraules emparentades proposades podrien ser simples manlleus lingüístics.
Grup hettoibèric
Aquesta família, proposada per l'historiador georgià Simon Khanàixia, inclouria les llengües caucàsiques del sud, els grups del nord, l'hatti i altres llengües de l'antiga Anatòlia. (El nom ibèric fa referència a la Ibèria del Caucas, regne del segle iv aC al VI, centrat en la Geòrgia oriental; no està pas relacionat amb la península Ibèrica).
Iberocaucasià
Les famílies caucàsiques del nord i del sud no estan relacionades ni tan sols en la classificació profunda de Greenberg. Tanmateix, alguns estudiosos, entre els quals destaca el lingüista georgià Arnold Txikobava, han proposat el nom de llengües iberocaucàsiques per agrupar les quatre famílies de llengües del Caucas. Tot i no existir proves lingüístiques per afirmar-ne la unitat, l'agrupament esdevé pràctic com a terme geogràfic.
Basc
Moltes de les llengües caucàsiques tenen un sistema de declinacions conegut com a ergatiu, cosa que les distingeix de les llengües europees. El fet que el basc, llengua aïllada, també inclogui un sistema ergatiu ha dut molts estudiosos a proposar la seva pertinença a algun dels grups caucàsics. Tanmateix, les semblances entre les declinacions del basc i de les llengües caucàsiques han esdevingut molt superficials. De fet, hi ha molts lingüistes que afirmen que l'estructura subjacent en el georgià no és ergativa.