Guan Moye[1] (en xinès tradicional: 謨業; en xinès simplificat: 管谟业; en pinyin: Guǎn Móyè), conegut pel pseudònim de Mo Yan (en xinès simplificat: 莫言; en pinyin: Mò Yán), (Gaomi, Shandong, 17 de febrer del 1955) és un novel·lista xinès i també escriptor de relats curts,[1]Premi Nobel de Literatura el 2012.[2] L'autor va adoptar el pseudònim Mo Yan que vol dir 'no parlis' en mandarí, en la seva primera novel·la. Aquest sobrenom el va escollir perquè tenia tendència a ser massa directe i volia recordar-se a si mateix que havia de controlar-se.
S'ha dit d'ell que és un dels escriptors xinesos més famosos i també del qual més s'han piratejat les seves obres.[3] Va rebre el Premi Nobel de literatura de l'any 2012, anunciat l'11 d'octubre del 2012. Se l'ha equiparat a Franz Kafka o a Joseph Heller,[4][5] i també a Milan Kundera,[6] i s'ha dit d'ell que ha creat un món complex que recorda els de William Faulkner i Gabriel García Márquez, prenent com a punt de partida la tradició literària xinesa i la cultura narrativa popular.[1]
Abans del 2012, era conegut pels lectors occidentals principalment per dues novel·les, les quals van ser la base de la pel·lícula Hong gao liang (Melca roja). Se li va concedir el Premi Nobel pel seu treball com a escriptor: "Qui, amb un realisme al·lucinant, fusiona els contes populars, la història i la contemporaneïtat".[2][7] Açò fa que es consideri que tinga un paper important al desenvolupament del realisme al·lucinant.[8]
Biografia
Mo Yan nasqué en una família d'agricultors.[1] Va deixar d'anar a l'escola durant la Revolució cultural per passar a treballar en una fàbrica[1] que produïa petroli. S'uní a l'Exèrcit d'Alliberament del Poble[1] quan tenia 20 anys i va començar a escriure quan era un soldat, l'any 1981.[6] El 1991, obtingué un màster en literatura de la Universitat Normal de Beijing.[9]
