Zhang Yimou prové d'una família pròxima al Kuomintang. El seu pare va combatre amb el grau de major en l'exèrcit nacionalista i el seu oncle va fugir a Taiwan amb Chiang Kai-shek després de la derrota contra els comunistes en la guerra civil xinesa, el 1949. A partir de la Revolució cultural el 1966, Zhang Yimou, obligat a aturar els seus estudis, marxa a treballar tres anys en una granja i a continuació set anys en un taller tèxtil. Durant aquest període, té una activitat de pintor i de fotògraf aficionat.
Quan es reobre la Universitat de cinema de Pequín l'any 1978, s'hi inscriu en la secció «preses de vista». Surt diplomat de la facultat l'any 1982, com Chen Kaige i Tian Zhuangzhuang, però ells en la secció «direcció». Tots tres són considerats com els caps de fila de la «cinquena generació», grup de cineastes xinesos que ha estudiat el cinema després de la Revolució cultural i que, influïts per la Nouvelle Vague francesa, reivindiquen més llibertat en la seva creació, per a continuació evocar l'herència maoista de manera crítica.[9]
L'actriu Gong Li, que va ser la seva esposa fins al 1995, treballa en els seus set primers llargmetratges i roda de nou sota la seva direcció en la shakesperiana La maledicció de la flor daurada el 2006.
Zhang Yimou dirigeix nombroses pel·lícules, la majoria marcades per la gran bellesa de les imatges i per la crítica subjacent dels models històrics xinesos (el feudalisme imperial, la Revolució cultural, la República de Deng Xiaobing…). Ju Dou, Wives and Concubines (adaptació d'una novel·la de Su Tong), The Story of Qiu Ju (adaptació d'una novel·la de Chen Yuanbin) i To Live (adaptació d'una novel·la de Yu Hua) el fan conèixer a Occident i li permeten de guanyar nombrosos premis, tot i tenien problemes amb la censura.
Les seves pel·lícules es caracteritzen igualment per una estètica exòtica feta per meravellar els espectadors per la magnificència dels decorats i dels vestuaris.
Navegant sobre el renaixement del wu xia pian rellançat per Tigre i drac, dirigeix Hero on ha reunit el millor del cinema de Hong Kong: Jet Li, Maggie Cheung, Tony Leung Chiu-wai, Zhang Ziyi i Donnie Ien. La pel·lícula que és un èxit internacional, ha estat lloada pel treball del director de fotografia Christopher Doyle per la utilització dels colors, però alguns crítics occidentals li reprotxen el seu substrat ideològic que justifica el totalitarisme per assegurar l'estabilitat de l'imperi. Es tracta d'un gir en la carrera del cineasta que abandona el cinema d'autor per inscriure's en el gran espectacle d'efectes especials, seguit de La casa de les dagues voladores i La maledicció de la flor daurada. També s'ha criticat a Zhang Yimou d'abandonar el cinema contestatari per esdevenir el director oficial de la República xinesa.
Va ser escollit per concebre l'espectacle de la cerimònia d'obertura de les Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín. Succeeix a Steven Spielberg en aquest lloc, després que aquest últim es va retirar per protestar contra el no respecte dels drets humans en aquest país i contra la implicació del règim de Pequín en la guerra civil al Darfour.
↑ (en xinès) Culture and History Vision. Integrated Media Center of the Hunan Provincial Committee of the Chinese People's Political Consultative Conference [Yuhua District, Changsha, Hunan], 626, 2022, pàg. 64–67. ISSN: 1672-8653.
↑Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
_(cropped).jpg)
