Oskar Bolza

Oskar Bolza
	;
Biografia
Naixement	12 maig 1857 ; Bad Bergzabern (Alemanya) (en)
Mort	5 juliol 1942 (85 anys); Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Formació	Universitat de Göttingen
Tesi acadèmica	Ueber die Reduction hyperelliptischer Integrale erster Ordnung und erster Gattung auf elliptische durch eine Transformation vierten Grades (1886 )
Director de tesi	Felix Klein
Activitat
Camp de treball	Geometria
Lloc de treball	Friburg de Brisgòvia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Friburg de Brisgòvia (1910–1933) ; Universitat de Chicago (1892–1910) ; Universitat de Clark (1889–1892)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Obres destacables	Obres destacables Problema de Bolza; superfície de Bolza ;
Estudiant doctoral	Gilbert Bliss, John McDonald, Arnold Dresden, John Irwin Hutchinson, George Lincoln Brown (en) , William Gillespie (en) , Buzz M. Walker (en) , Anthony Lispenard Underhill (en) , Norman Richard Wilson (en) i Mary Emily Sinclair
Família
Pares	Moritz Bolza i Luise Koenig

Oskar Bolza (Bad Bergzabern, 12 de maig de 1857 - Friburg de Brisgòvia, 5 de juliol de 1942) va ser un matemàtic alemany que va treballar durant uns anys als Estats Units.

Vida i Obra

Bolza era fill d'un oficial judicial que va viure a diferents indrets del sud d'Alemanya, la seva mare pertanyia a una família que explotava una fàbrica de màquines d'imprimir, la família es va acabar establint a Friburg de Brisgòvia el 1873. Va ser en aquesta època en què Bolza va canviar el seu interès per la filologia pel de les matemàtiques.^[1] El 1875 va començar els seus estudis universitaris a la universitat de Berlín in va conèixer i fer amistat amb Heinrich Maschke.^[2] Els tres anys que va estar a Berlín va estudiar física amb els professors Kirchhoff i von Helmholtz, anant després a les universitats de Heidelberg i d'Estrasburg i abandonant, finalment, la física per les matemàtiques pures.^[3] Va obtenir el títol de professor de secundària i els anys 1883-1885 va ser professor del institut de Friburg mentre continuava treballant en la seva tesi doctoral, títol que li fou concedit per Felix Klein de la universitat de Göttingen.^[4]

El curs següent, 1886-1887, i amb el seu amic Maschke, va assistir a la universitat de Göttingen on participaven en un seminari privat organitzat per Klein. Però com que no tenia gaire confiança en obtenir una plaça universitària a Alemanya, el 1888 va emigrar als Estats Units amb el suport financer de la seva família.^[5] Després d'una breu estança a la universitat Johns Hopkins, va ser professor durant tres anys a la universitat de Clark. El 1892, tan ell com el seu amic Maschke, van ser contractats com els primers professors de la universitat de Chicago, en el departament de matemàtiques que dirigia un jove Eliakim Hastings Moore qui, malgrat ser estatunidenc, també havia estudiat a Alemanya.^[6] Aquest trio de professors, que s'estimulaven mútuament, van portar en pocs anys el departament de matemàtiques de la universitat a ser un dels més importants d'Amèrica.^[7]

Els primers anys de Bolza a Chicago va continuar fent recerca en els mateixos temes que havia estudiat per al seu doctorat: les relacions entre les integrals el·líptiques i hiperel·líptiques, però a partir de 1901 el seu interès es va començar a decantar pel càlcul de variacions.^[8] Sobre aquest tema va publicar llibres importants en els anys successius.

En morir Maschke el 1908, Bolza va tenir desig de retornar a Alemanya, cosa que va fer el 1910 en ser nomenat professor honorari de la universitat de Friburg. La universitat de Chicago, per la seva banda, el va nomenar professor de matemàtiques no-resident, títol que va ostentar fins a la seva mort.^[9] La Primera Guerra Mundial va tenir uns efectes desastrosos en l'activitat científica de Bolza, qui va començar a decantar-se per l'estudi de la psicologia religiosa i el sànscrit, arribant a publicar un llibre sobre el tema, Glaubenslose religion (Religió sense fe), tot i que sota el pseudònim de F. H. Marneck. El 1929 va reprendre les seves classes a la universitat de Friburg, però el 1933 es va retirar definitivament.^[10]

Referències

↑ Bliss, 1944, p. 478.
↑ Batterson, 2017, p. 100.
↑ Parshall i Rowe, 1994, p. 198.
↑ Bliss, 1944, p. 479.
↑ Parshall, 1989, p. 161.
↑ Batterson, 2017, p. 101.
↑ Bliss, 1944, p. 480.
↑ Parshall i Rowe, 1994, p. 393-394.
↑ Bliss, 1944, p. 481.
↑ Bliss, 1944, p. 481-482.

Bibliografia

Batterson, Steve. American Mathematics 1890-1913: Catching up to Europe (en (anglès)). The Mathematical Association of America, 2017. ISBN 978-0-88385-590-4.
Bliss, G.A. «Oskar Bolza - In memoriam» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 50, Num. 7, 1944, pàg. 478-489. DOI: 10.1090/S0002-9904-1944-08150-0. ISSN: 0273-0979.
Parshall, Karen H. «Eliakim Hastings Moore and the Founding og a Mathematical Community in America (1892-1902)». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America (en (anglès)). American Mathematical Society, 1989. ISBN 0-8218-0130-9.
Parshall, Karen Hunger; Rowe, David E. The Emergence of the American Mathematical Research Community, 1876-1900 (en (anglès)). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-9004-2.
Roberts, David Lindsay «E. H. Moore's Early Twentieth-Century Program for Reform in Mathematics Education» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 108, Num. 8, 2001, pàg. 689-696. DOI: 10.1080/00029890.2001.11919800. ISSN: 0002-9890.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oskar Bolza

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oskar Bolza» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Calinger, Ronlad S. «Bolza Oskar». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 juliol 2018]. (anglès)