Heatley va néixer l'abril de 1967 a Whangarei, Northland. Va anar a l'Escola Secundària Kamo (Kamo High School) de Whangarei. Va anar a la Universitat Massey per estudiar enginyeria agrícola d'on es graduà amb un màster el 1990. Després d'uns anys sent professor de secundària, el 1993 Heatley i la seva dona Jenny, una infermera, van treballar en una ONG en un hospital en un vaixell. L'equip de voluntaris va ajudar en treball mèdic, agricultural i de construcció en països en desenvolupament.[2][3]
Al retornar-se'n a Nova Zelanda el 1995, Heatley va treballar com a enginyer agrícola per a una filial de la Junta Làctia de Nova Zelanda (New Zealand Dairy Board). Va treballar com a topògraf de granges, cartògraf de granges, dissenyador de granges lleteres i dissenyador de sistemes de drenatge i reg. Ajudà a pagessos i ramaders neozelandesos més fàcilment entendre l'Acta de Gestió de Recursos de 1991 (Resource Management Act 1991). A més, fou autor de dos llibres de texts sobre l'enginyeria ambiental.[3]
En retirar-se temporalment de la política el diputat per WhangareiJohn Banks el 1999, Heatley fou elegit pel Partit Nacional com a candidat en aquesta circumscripció. En les eleccions de 1999 Heatley fou elegit per primer cop. Des d'aleshores ha estat elegit per l'electorat de Whangarei en cada elecció general.[4][5]
A partir del 25 de febrer de 2010 cessà aquestes dues posicions, tot i que seria nomenat Ministre de Pesca i Aqüicultura i Ministre d'Habitatges de nou a partir de l'1 d'abril. Maurice Williamson el succeí entre febrer i abril com a Ministre d'Habitatges.[2]
El 22 de gener de 2013 Key anuncià canvis en el gabinet. A partir del 29 de gener Heatley i Kate Wilkinson cessarien de ser ministres. Heatley fou succeït per Simon Bridges com a Ministre d'Energia i Recursos i Nick Smith com a Ministre d'Habitatges.[7]
Vida personal
Està casat amb Jenny Heatley i tenen tres fills.[3]
.jpg)
