El terme de Callosa abraça 24,9 km² i està dividit en dues zones perfectament diferenciades. En primer lloc la Serra de Callosa, on s'hi troben diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova Fumada, així com els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio. D'altra banda hi ha l'horta, amb els barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.
Dins el terme es troben els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. El terme municipal de Callosa limita amb els de Coix, la Granja de Rocamora, Albatera, Sant Isidre, Catral, Rafal, Redovà i Oriola.
Història
Ja en els temps d'Abd-ar-Rahman III els habitants de Qalyusa es van revoltar per no pagar imposts al califat. Va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres passà a dependre del Regne de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i xix l'oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d'abril de 1925Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.
Economia
Callosa és una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca. Així mateix, també té importància la indústria del calçat. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.
Demografia
Segons el cens de l'INE de 2014, Callosa té 18.079 habitants. Com a la majoria del Baix Segura s'hi parla majoritàriament castellà; segons el cens de 2001, un 5,21% parlen valencià, en contraposició a fa uns segles, quan era la llengua dominant, segons remarca Martí de Viciana el segle XVI.[1]
Santuari de Sant Roc. Construït en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Bega del Segura.
Castell de Callosa. Conegut com El Castillico. D'època islàmica, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d'Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccessibilitat del lloc.
Ermita de la Mare de Déu del Rosari.
Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
Capella de Sant Francesc. És l'únic edifici que es conserva de l'antic Convent de la Puríssima, que va ser enderrocat el 1978.
Reial Pòsit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnológico del cáñamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.
Tradicions
Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina és important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en què ninots de cartó són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l'horta.
La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.
Notes
↑També participaren a les eleccions municipals de 2019: Somos-Podemos Callosa de Segura (Somos-Podemos) (297 vots, 3,42%) i Falange Española de las J.O.N.S. (48 vots, 0,55%).