Callosa de Segura

Callosa de Segura

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 07′ 21″ N, 0° 52′ 47″ O / 38.1225°N,0.87972222222222°O / 38.1225; -0.87972222222222
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Baix Segura
Capital	Callosa de Segura
Població humana
Població	19.484 (2023) (779,36 hab./km²)
Gentilici	callosí, callosina
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat para la depuració d'aigües residuals del marge esquerra del Segura -Vega Baja- espanyol
Superfície	25 km²
Altitud	27 m
Limita amb	Catral Oriola Redovà la Granja de Rocamora Coix Crevillent Sant Isidre
Partit judicial	Oriola
Organització política
• Alcalde	Francisco Javier Pérez Trigueros
Identificador descriptiu
Codi postal	03360 (Núcleo y barrios); 03361 (huerta y pedanías); 03362 (Camino Rafal y Mudamiento); 03363 (Callosilla); 03364 (El Palmeral); 03365 (Los Dolores).
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03049
Codi ARGOS de municipis	03049
Altres
Agermanament amb	Torrevella Someire San Adrián
Lloc web	callosadesegura.es

Callosa de Segura és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

El terme de Callosa abraça 24,9 km² i està dividit en dues zones perfectament diferenciades. En primer lloc la Serra de Callosa, on s'hi troben diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova Fumada, així com els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio. D'altra banda hi ha l'horta, amb els barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.

Dins el terme es troben els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. El terme municipal de Callosa limita amb els de Coix, la Granja de Rocamora, Albatera, Sant Isidre, Catral, Rafal, Redovà i Oriola.

Ja en els temps d'Abd-ar-Rahman III els habitants de Qalyusa es van revoltar per no pagar imposts al califat. Va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres passà a dependre del Regne de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i xix l'oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d'abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.

Callosa és una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca. Així mateix, també té importància la indústria del calçat. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.

Segons el cens de l'INE de 2014, Callosa té 18.079 habitants. Com a la majoria del Baix Segura s'hi parla majoritàriament castellà; segons el cens de 2001, un 5,21% parlen valencià, en contraposició a fa uns segles, quan era la llengua dominant, segons remarca Martí de Viciana el segle XVI.^[1]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Callosa de Segura
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Manuel Martínez Sirvent	3.935	45,32%	8 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Francisco José Maciá Serna	2.207	25,42%	5 ()
	Esquerra Unida-Seguim Endavant		Rubén Manresa Mira	1.168	13,45%	2 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		José Manuel Amorós Solá	981	11,30%	2 (+2)
	Altres candidatures[a][b]			345	3,97%	0 ( -1)
	Vots en blanc			47	0,54%
Total vots vàlids i regidors				8.681	100 %	17
	Vots nuls			115	1,32%
Participació (vots vàlids més nuls)				8.798	72,10%**
Abstenció				3.404*	27,90%**
Total cens electoral				12.202*	100 %**
Alcalde: Manuel Martínez Sirvent (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 8 de PP i 2 de Cs[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Oriola,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2019 l'alcalde de Callosa de Segura és Manuel Martínez Sirvent de PP.^[7]

La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més:

• Església Arxiprestal de Sant Martí, construïda en el segle xvi en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
• Santuari de Sant Roc. Construït en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Bega del Segura.
• Castell de Callosa. Conegut com El Castillico. D'època islàmica, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d'Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccessibilitat del lloc.
• Ermita de la Mare de Déu del Rosari.
• Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
• Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
• Capella de Sant Francesc. És l'únic edifici que es conserva de l'antic Convent de la Puríssima, que va ser enderrocat el 1978.
• Reial Pòsit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
• Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnológico del cáñamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.

Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina és important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en què ninots de cartó són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l'horta.

La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Callosa de Segura

• Lloc web de l'Ajuntament Arxivat 2011-03-10 a Wayback Machine.
• País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
• El portal de la Vega Baja.