Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Callosa de Segura

Plantilla:Infotaula geografia políticaCallosa de Segura
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 07′ 21″ N, 0° 52′ 47″ O / 38.1225°N,0.87972222222222°O / 38.1225; -0.87972222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaBaix Segura Modifica el valor a Wikidata
CapitalCallosa de Segura Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població19.484 (2023) Modifica el valor a Wikidata (779,36 hab./km²)
Gentilicicallosí, callosina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície25 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud27 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOriola
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancisco Javier Pérez Trigueros Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03360 (Núcleo y barrios); 03361 (huerta y pedanías); 03362 (Camino Rafal y Mudamiento); 03363 (Callosilla); 03364 (El Palmeral); 03365 (Los Dolores). Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03049 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03049 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcallosadesegura.es Modifica el valor a Wikidata

Callosa de Segura és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Geografia

El terme de Callosa abraça 24,9 km² i està dividit en dues zones perfectament diferenciades. En primer lloc la Serra de Callosa, on s'hi troben diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova Fumada, així com els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio. D'altra banda hi ha l'horta, amb els barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.

Dins el terme es troben els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. El terme municipal de Callosa limita amb els de Coix, la Granja de Rocamora, Albatera, Sant Isidre, Catral, Rafal, Redovà i Oriola.

Història

Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

Ja en els temps d'Abd-ar-Rahman III els habitants de Qalyusa es van revoltar per no pagar imposts al califat. Va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres passà a dependre del Regne de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i xix l'oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d'abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.

Economia

Callosa és una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca. Així mateix, també té importància la indústria del calçat. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.

Demografia

Segons el cens de l'INE de 2014, Callosa té 18.079 habitants. Com a la majoria del Baix Segura s'hi parla majoritàriament castellà; segons el cens de 2001, un 5,21% parlen valencià, en contraposició a fa uns segles, quan era la llengua dominant, segons remarca Martí de Viciana el segle XVI.[1]

Evolució demogràfica de Callosa de Segura
1857 1877 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005 2008 2009 2010 2011 2012
3.876 4.203 5.275 7.130 9.343 10.599 12.603 12.966 11.692 14.183 14.589 15.230 15.573 16.866 17.425 17.924 18.008 17.979 18.034

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Callosa de Segura

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Manuel Martínez Sirvent 3.935 45,32% 8 ()
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Francisco José Maciá Serna 2.207 25,42% 5 ()
Esquerra Unida-Seguim Endavant Rubén Manresa Mira 1.168 13,45% 2 (-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania José Manuel Amorós Solá 981 11,30% 2 (+2)
Altres candidatures[a][b] 345 3,97% 0 ( -1)
Vots en blanc 47 0,54%
Total vots vàlids i regidors 8.681 100 % 17
Vots nuls 115 1,32%
Participació (vots vàlids més nuls) 8.798 72,10%**
Abstenció 3.404* 27,90%**
Total cens electoral 12.202* 100 %**
Alcalde: Manuel Martínez Sirvent (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 8 de PP i 2 de Cs[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Oriola,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcalde de Callosa de Segura és Manuel Martínez Sirvent de PP.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Pina Pina UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Pascual Gómez Rodríguez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Guilló Sáez AP 30/06/1987 --
1991–1995 José Franco Martínez PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Franco Martínez PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Pina Iñigo DSPV[c] 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Javier Pérez Trigueros PP 14/06/2003 --
2007–2011 Francisco Javier Pérez Trigueros PP 16/06/2007 --
2011–2015 Francisco Javier Pérez Trigueros PP 11/06/2011 --
2015–2019 Fran Maciá Serna PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Manuel Martínez Sirvent PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments

Portada gòtica de l'església de Sant Martí.

La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més:

  • Església Arxiprestal de Sant Martí, construïda en el segle xvi en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
  • Santuari de Sant Roc. Construït en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Bega del Segura.
  • Castell de Callosa. Conegut com El Castillico. D'època islàmica, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d'Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccessibilitat del lloc.
  • Ermita de la Mare de Déu del Rosari.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
  • Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
  • Capella de Sant Francesc. És l'únic edifici que es conserva de l'antic Convent de la Puríssima, que va ser enderrocat el 1978.
  • Reial Pòsit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
  • Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnológico del cáñamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.

Tradicions

Setmana Santa callosina.

Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina és important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en què ninots de cartó són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l'horta.

La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.

Notes

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Somos-Podemos Callosa de Segura (Somos-Podemos) (297 vots, 3,42%) i Falange Española de las J.O.N.S. (48 vots, 0,55%).
  2. Somos Callosa perdé el regidor obtingut el 2015.
  3. DSPV són les sigles de Democràcia Socialista del País Valencià.

Referències

  1. de Viciana, Martí. Cronica de la insigne y coronada ciudad de Valencia y su reyno. Tercera parte (en castellà), 1564. 
  2. Redacció «El popular Manuel Sirvent es el nuevo alcalde de Callosa de Segura». www.diariodelavega.com, 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.521 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona d'Oriola «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 19-25. 4533/2019 [Consulta: 5 abril 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 5 abril 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Callosa de Segura», 26-05-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Callosa de Segura. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya