El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge
o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques
d'origen.
Història
El llibre Blanquerna (1283) de Ramon Llull és la primera constància escrita que es conserva de l'elaboració del flaó i diu: "li donà un flaó que menjàs en l'escola si li venia sabor de menjar."[1]
La seva presència està documentada arreu de les terres de llengua catalana. El primer esment és en un document rossellonès del 1252 en la forma llatinitzada "flaonem". A l'Empordà eren famoses les flaones, pròpies de la Pasqua Granada. A Mallorca els flaons eren a manera de panades, sense tapadora, de devers un pam de diàmetre, i s'omplien de brossat, ous, llimona rallada i sucre. A l'actualitat, és un pastís típic de diversos llocs, com Eivissa i Formentera, Menorca, Olot i el Maestrat.
Antigament a determinats llocs es preparava per Pasqua, aprofitant l'abundància dels ingredients principals. Actualment es pot degustar a totes les èpoques de l'any.
El flaó pitiús és un pastís circular farcit de formatge tendre esmicolat, ous, sucre i unes fulles d'herba-sana. Els ingredients del flaó d'Eivissa són:
El flaó de Menorca és una pasta salada de formatge tendre de Maó, farina, oli d'oliva i llevat, que es bufa molt al mig, cosa que li dona una forma característica amb un bony al mig i puntes ovalades al voltant. A Menorca el flaó no està farcit, sinó que el formatge està barrejat amb la resta de la pasta.
Referències
↑FlaóArxivat 2013-06-11 a Wayback Machine.. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera
