El iãnoma és uns llengua ianomami parlada per un dels pobles ianomami a la part més meridional de l'estat de Roraima, Brasil. Se'n va informar per primera vegada a Ferreira et al. (2019). El iãnoma es parla a la vall baixa del riu Catrimani i a la comunitat de Rasasi, a prop de la missió Catrimani, per un total estimat de 178 persones.[1]
Comparació lèxica
Comparació lèxica del iãnoma amb altres llengües ianomami (Ferreira 2019: 107-108):[1]
Glossa |
Yãnoma |
Ỹaroamë |
Ninam |
Yanomam |
Yanomamɨ |
Sanöma |
Proto-Yanomami (preliminar)
|
cérvol |
aya |
aya a |
haya |
haya a |
haya |
hasa a |
**haya
|
tabac |
paa ne |
pinaiki |
piinahi |
pẽe nehe |
pẽe |
piini |
|
bixa |
narã xi |
narãxiki |
nalãxiki |
narã xi |
nara xi kɨ |
nana a |
**narã
|
boca |
kahikɨ |
kãhĩkĩ |
kahiki |
pei kahikɨ |
pei kahi kɨ |
pilia kai |
**kahikɨ
|
cap |
pe he |
he |
pelehe |
pei he |
pei ke he |
pilia hee |
**he
|
dent |
nakɨ |
na |
naku |
pei nakɨ |
pei nakɨ |
pilia naköpö |
**nakɨ
|
fetge |
amuku |
ãmoki |
amok |
pei amuku |
pei amo kɨ |
pilia amuku |
**amukɨ
|
floresta |
urihi |
urihi |
ilihi |
urihi a |
urihi |
uli tä uli |
**urihi
|
tro |
yãrɨ |
yarũa |
yãlû |
yãrɨ a |
yãru |
sanötä |
**yãrɨ
|
pedra |
mama |
maama |
maama |
maama |
maã këma |
maamaa |
**mama
|
abella |
puna |
imorona |
kastaliana |
puu na |
puu kë na |
puuna |
**puna
|
cranc |
kotomi i |
oko |
oko |
oko a |
oko |
õko a |
**oko
|
pium |
ukuxi |
ukuxi |
kayõ |
ukuxi |
pareto |
potoma |
**ukuxi
|
carapanã |
kãyo |
kaỹa |
potoma |
riõ |
ukuxi |
ukusi |
|
mosca |
motote |
poroma |
rõo a |
prõo |
mõo |
motosila |
|
Referències
|
---|
Llengua oficial | |
---|
Llengües regionals | |
---|
Llengües indígenes | |
---|
Interllengües | |
---|
Llengües de signes | |
---|