Tapayúna

Tapayúna
Tipus	llengua
Ús
Parlants nadius	97 (2011 )
Estat	Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües macrogê; llengües jê; Northern Jê (en) ; Tapajós (en)
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	cap valor
Glottolog	beic1238
UNESCO	656

Tapayúna (Kajkwakhrattxi o Kajkwakhratxi,^[1] també pronunciat Tapajúna, Tapayúna: Kajkwakhrattxi kawẽrẽ [kajkʰwakʰʀ̥atˈtʃi kaˈw̃ẽɾẽ]) és una llengua del grup gê septentrional (família gê, tronc macro-gê) és parlada al Mato Grosso, Brasil pels Tapayúna (Kajkwakhrattxi).

El Tapayuna va viure històricament al riu Arinos, a la conca del Tapajós, entre Juruena i Aripuanã.^[1]^:34–5 Van ser delmats a mitjans del segle XX a conseqüència de nombrosos conflictes amb colons brasilers, seringueiros i ramaders; s'estima que la seva població va disminuir un 90% fins a arribar a 41 individus el 1969,^[1]^:36–40^[2]^[3]^:9 cosa que s'ha caracteritzat com a etnocidi.^[1]^:37–38 Els tapayúna supervivents foren llavors traslladat al Parc indígena del Xingu en algun moment entre el 1969 i el 1970, resultant en deu morts més.^[2] Al principi, es van quedar amb els kisêdjê, parlants d'un idioma estretament relacionat.^[1] ^:41–2 Més tard, molts tapayúna es van traslladar a la Terra Indígena Capoto-Jarina, on van anar a viure amb el subgrup Mẽtyktire dels kayapó, parlants d’una altra llengua gê septentrional, mẽbêngôkre.^[1]^:42–3 Se suposa que la llengua tapayúna ha estat influïda tant pel kĩsêdjê com pel mẽbêngôkre.^[1]^:51–5 El 2010 s'havia informat de 97 parlants a la vila Kawêrêtxikô (Capoto-Jarina). En contrast, només uns pocs ancians parlaven la llengua a la vila Ngôsôkô (Wawi), on els Kĩsêdjê eren majoria ètnica. El nombre de parlants a la vila Ngôjhwêrê (Wawi) és desconegut.^[2]

El tapayúna és estretament relacionat amb el Kĩsêdjê;^[4]^[5] plegats formen la branca Tapajós del gê septentrional.^[3]^:7 El passat comú al riu Tapajós, compartit pels tapayúna i els kĩsêdjê, encara forma part de la seva història oral.^[3]^:9 Les diferències fonològiques entre les llengües inclouen els reflexos del proto-gê septentrional *m/*mb, *mr/*mbr, *c (en aspiracions), *ñ (en codes), and *b (en síl·labes tòniques). En tapayúna, aquestes consonants són reflectides com w ([w̃]), nr ([ɾ̃]), t ([t̪]), j ([j]), i w ([w]), respectivament, mentre que el kĩsêdjê té m/mb, mr/mbr, s, n, i p a les mateixes paraules.^[3]^{:85, 91}

Fonologia

Consonants

El tapayúna va innovar respecte al Proto-Tapajós mitjançant els canvis de so següents:

fusió de *t̪ʰ and *t̪ as t /t̪ʰ/;^[6]^:560
*p > w /w/;^[6]^:560
*m(b), *m(b)r > w /w̃/, nr /ɾ̃/;^[3]^:85
*kʰj, *mbj > x /tʃ/, j /j/;^[3]^:85
*-m, *-n, -ñ > /-p/, /-t/, /-j/.^[3]^:91

Vocals

A continuació es mostra l'inventari de vocals del tapayuna (la representació ortogràfica es dona en cursiva; els caràcters de les barres representen els valors IPA de cada vocal)..^[1]^:64

Oral			Nasal
i /i/	y /ɨ/	u /u/	ĩ /ĩ/	ỹ /ɨ̃/	ũ /ũ/
ê /e/	â /ə/	ô /o/	ẽ /ẽ/		õ /õ/
e /ɛ/	à /ʌ/	o /ɔ/		ã /ɐ̃/
	a /a/

Vocals siharmòniques

Tapayúna té un fenomen pel qual s'insereix una viocal sinharmònica en paraules la forma subjacent de les quals acaba en consonant.^[7]^:100 Les vocals epentetitzades són àtones, com a rowo [ˈɾɔwɔ] ‘jaguar’, tàgà [ˈtʌgʌ] ‘bird’, khôgô [ˈkʰogo] ‘wind’.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Camargo, Nayara da Silva. Tapayuna (Jê): aspectos morfossintáticos, históricos e sociolinguísticos. Campinas: Universidade Estadual de Campinas, 2015.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Tapayuna». Povos indígenas no Brasil. Instituto Socioambiental, 26-07-2018. [Consulta: 2 agost 2020].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 (tesi).
↑ Rodrigues, Cíntia Karla Coelho «Comparando as consoantes das línguas Tapajúna e Suyá». Alfa: Revista de Linguística, vol. 55, 2, 2011, pàg. 601–11. DOI: 10.1590/S1981-57942011000200011.
↑ (tesi).
↑ ^6,0 ^6,1 Nikulin, Andrey; Salanova, Andrés Pablo «Northern Jê Verb Morphology and the Reconstruction of Finiteness Alternations». International Journal of American Linguistics, vol. 85, 4, 10-2019, pàg. 533–567. DOI: 10.1086/704565.
↑ (tesi).