L'antic palau episcopal de Meaux, construït durant el segle xii i remodelat durant el segle xviii, avui seu del museu Bossuet.Jacques-Bénigne Bossuet, il·lustre orator i teòleg, fou bisbe de Meaux del 1681 al 1704.El vieux chapitre, palau del segle xiii que va ser seu dels canonges de la catedral.L'església abacial de Notre-Dame de Jouarre, fundada al segle vii.
El territori s'estén sobre 5.931 km², i està dividit en 523 parròquies, agrupades en 17 vicariats.
Història
Segons la tradició, la diòcesi es va erigir al segle iv. La llegenda diu que els primers evangelitzadors i protobisbes haurien estat sants Santino i Antonino, deixebles de Dionís de París. No obstant això, el primer bisbe històricament documentat és Medoveo (o Medoveco), que va assistir al concili d'Orleans el 549; i el posterior Gondoald (o Gundobald), que va participar en el de París el 614.
Durant l'edat mitjana, Meaux va ser seu d'importants concilis provincials, que es van celebrar el 845, el 965, el 1082, el 1204, el 1229 i el 1240.
La construcció de la catedralgòtica es va dur a terme al segle xii durant l'episcopat de Simón de Lizy i es va completar a mitjans del segle xvi.
Entre els bisbes de Meaux que es pot recordar estan: Guillaume Durand de Sant-Pourçain († 1334), redactor deal "Llibre de Sentències"; Philippe de Vitry († 1361), amic de Petrarca i autor de la Metamorfosi d'Ovidi moralitzat; Pierre Fresnel († 1409), diverses vegades ambaixador de Carles VI; Pierre de Versalles († 1446), a càrrec de les missions importants pel papa Eugeni IV, i que, per encàrrec de Carles VII el 1429, examinà Joana d'Arc i es declarà convençut de la missió divina de la Donzella d'Orléans; el cardenalAntoine Duprat († 1535), que va tenir un paper actiu en la redacció de l'acord entre Francesc I i el papa Lleó X.
Durant el segle XVI les idees luteranes van trobar difusió a la diòcesi, tot i la supervisió del bisbe Guillaume Briçonnet, qui operava una renovació de la diòcesi.
A finals del segle IX l'església de Meaux disposava d'un catàleg episcopal, del qual se'n fa menció a la vida de sant Faró, escrita pel bisbe Ildegar. Aquest catàleg s'ha perdut, però sembla que va ser utilitzat durant el segle xviii per la Gal·lia christiana, que informa d'un llarg elenc de bisbes sense referències.
Sant Santino †
Sant Antonino †
Mansueto †
Modesto †
Achero †
Riolo †
Promero †
Primito †
Principio †
San Rigomero †
Crescenzio †
Anio †
Presidio †
Promesso †
Medoveo (o Medoveco) † (abans del 549 - després de 552)
Auguste Allou (Alloux) † (21 de febrer de 1839 - 30 d'agost de 1884 mort)
Emmanuel-Marie-Ange de Briey † (30 d'agost de 1884 - 11 de desembre de 1909 mort)
Emmanuel-Jules-Marie Marbeau † (8 de febrer de 1910 - 31 de maig de 1921 mort)
Louis-Joseph Gaillard † (21 de novembre de 1921 - 25 de setembre de 1931 nomenat arquebisbe de Tours)
Frédéric Edouard Camille Lamy † (16 d'agost de 1932 - 20 d'agost de 1936 nomenat arquebisbe de Sens)
Joseph Evrard † (1 de febrer de 1937 - 25 de juliol de 1942 renuncià)
Georges-Louis-Camille Debray † (25 de juliol de 1942 - 29 d'abril de 1961 mort)
Jacques-Eugène-Louis Ménager † (7 de desembre de 1961 - 13 de juliol de 1973 nomenat arquebisbe de Reims)
Louis Kuehn † (13 de maig de 1974 - 27 d'agost de 1986 renuncià)
Guy Étienne Germain Gaucher, O.C.D. † (27 d'agost de 1986 - 7 de maig de 1987 renuncià)
Louis Pierre Joseph Cornet † (31 de juliol de 1987 - 17 d'agost de 1999 jubilat)
Albert-Marie Joseph Cyrille de Monléon, O.P. (17 d'agost de 1999 - 9 d'agost de 2012 jubilat)
Jean-Yves André Michel Nahmias, des del 9 d'agost de 2012
Estadístiques
A finals del 2016, la diòcesi tenia 838.508 batejats sobre una població de 1.353.946 persones, equivalent al 61,9% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
350.000
407.137
86,0
322
301
21
1.086
90
900
531
1970
468.363
604.340
77,5
392
298
94
1.194
151
933
443
1980
612.000
765.762
79,9
285
246
39
2.147
2
76
735
450
1990
630.000
1.011.937
62,3
240
190
50
2.625
5
82
326
323
1999
840.000
1.150.000
73,0
209
164
45
4.019
19
72
456
551
2000
900.000
1.250.000
72,0
208
163
45
4.326
20
72
440
551
2001
900.000
1.213.846
74,1
229
154
75
3.930
25
102
440
551
2002
900.000
1.213.846
74,1
175
148
27
5.142
26
47
280
551
2003
900.000
1.213.846
74,1
181
145
36
4.972
26
52
380
551
2004
667.615
1.213.846
55,0
179
141
38
3.729
28
54
380
523
2013
829.000
1.315.000
63,0
155
112
43
5.348
42
61
300
523
2016
838.508
1.353.946
61,9
175
129
46
4.791
45
59
300
523
Notes
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
↑Monumenta Germaniae Historica, Chronica minoraArxivat 2013-10-16 a Wayback Machine., I, p. 556. En el període tard-imperial, les civitates eren habitualment identificades i nominades amb el nom del poble al que pertanyien: civitas Melduorum del que ve el nom de Meaux.
↑A questo vescovo, attribuito tradizionalmente alla sede di Meaux, Venanzio Fortunato dedicò alcuni versi, i quali però non accennano alla sede episcopale di appartenenza.
↑Dato come successore di san Faro nella biografia di quest'ultimo.
↑Gallia christiana esclude questo vescovo per l'incertezza delle fonti: infatti è menzionato sia come episcopus Meldensis, cioè di Meaux, ma anche come episcopus Metensis, ossia di Metz.
↑Al vescovo Ragnemundo fu dedica la vita di Sant'Agilo, abate di Rebais, la cui abbazia si trovava nel territorio diocesano. Di conseguenza, si è soliti attribuire questo vescovo alla sede di Meaux. Ragaminato, che Gallia christiana identifica con Ragnemundo, dovrebbe appartenere alla scomparsa lista episcopale di Meaux.
↑Questo vescovo è menzionato in una lettera di Incmaro a Carlo Magno, dalla quale si deduce che governò la Chiesa di Meaux per lungo tempo.
↑Nella suddetta lettera, Incmaro afferma che Uberto divenne vescovo di Meaux all'epoca della nascita di Carlo il Calvo (nato il 13 de juny de 823).
↑Ildegario è menzionato per l'ultima volta nell'873 (concilio di Senlis). I necrologi dell'epoca datano la sua morte il 3 de desembre de. Poiché Ragenfredo è menzionato come vescovo di Meaux nell'876, la morte di Ildegario deve essere avvenuta nell'873, nell'874 oppure nell'875.
↑Secondo la biografia di questo santo, morì nel 1009 dopo 20 anni di governo.
↑I necrologi dell'epoca riportano tre date diverse di decesso, ma sempre nel mese di d'octubre de 1082.
↑Confermato dalla Santa Sede, ma mai intronizzato.
